Salut territori i benestar a l’Alt Empordà: de l’observació a l’acció

INDIKA Pol de Salut i Social de l’Alt Empordà té la missió de proporcionar diferents tipus d’informació de qualitat –estadístiques, mapes, informes, estudis...– als agents del territori, amb la finalitat que els resulti útil i que els permeti generar opinions i prendre decisions basades en les dades. Un dels productes d’INDIKA és el document que recull els Indicadors Clau de l’Alt Empordà, que acaba de publicar la tercera edició i que inclou elements comparatius. La intenció és mantenir la publicació d’indicadors de forma regular i, si és possible, incorporar noves dades disponibles.

El document d’enguany es presenta amb el condicionant que els anys entre 2020 i 2022 han estat marcats per la pandèmia de la Covid-19 i s’ha evidenciat que alguns indicadors i tendències han presentat canvis inesperats respecte d’anys anteriors.

Recordem que les dades utilitzades en l’actual informe són les més recents disponibles, de principis del 2022. Alguns d’aquests canvis ja s’objectivaven en l’informe del 2021 i altres s’exposen ara gràcies a la seva disponibilitat o consolidació. En citarem alguns que ens semblen d’especial interès en aquest moment, com a reflex de la realitat local.

En l’àmbit de la salut, i amb les dades de mortalitat de 2021 de la Fundació Salut Empordà, es manté el coronavirus com a tercera causa de mortalitat en pacients ingressats, darrere de l’atribuïda a càncer i a malalties de l’aparell circulatori, igual que l’any 2020.

La repercussió de la pandèmia en l’economia ha tocat tots els sectors i, en la nostra comarca, es reflecteix especialment en l’activitat del turisme i l’hostaleria. Tot i que el 2021 els indicadors són millors que els del 2020, ambdós anys estan molt per sota dels anteriors en dades relacionades amb l’ocupació hotelera, els usuaris o el nombre de pernoctacions, especialment pel que fa a turisme estranger. L’any 2021, l’activitat ha experimentat una millora, sobretot gràcies al turisme nacional.

Pel que fa a les taxes d’atur registral, referides a l’any 2020, podem veure que en tot el període són pitjors a l’Alt Empordà que en el conjunt de Girona o Catalunya.

En aspectes mediambientals, i específicament pel que fa a la generació de residus, els darrers dos anys s’ha registrat un descens respecte al 2019, com és lògic més el 2020, ja que hi va haver una menor activitat general si es compara amb el 2021. En tot cas, sembla especialment interessant que, per primera vegada, els residus reciclats superen el 50% de tots els produïts l’any 2021.

En la línia de l’evolució digital, el 2021 s’ha experimentat un increment de l’activitat a Internet respecte als anys anteriors –en diverses utilitats–, per a la majoria de grups d’edat, també en el col·lectiu de gent gran.

Alguns dels elements que es ratifiquen de la comarca estan lligats a la demografia –l’Alt Empordà el formen 68 municipis–, a la distribució poblacional dispersa i heterogènia, amb diferents perfils d’edats. Només quatre dels municipis, amb més de 10.000 habitants, concentren més del 60% de la població.

En aquest apartat de demografia, cal destacar que la comarca presenta una natalitat a la baixa i s’objectiven diferències entre els municipis en funció del pes percentual de la immigració i els perfils de procedència dels residents. En els tres primers casos en diversitat, la població de procedència estrangera supera el 30% del conjunt d’habitants.

L’informe complet exposa més dades rellevants, però l’interès es basa a consolidar i ampliar el contingut i la qualitat de la informació de l’Alt Empordà de forma progressiva, i en aconseguir que aquesta sigui útil per als actors que planifiquen i treballen per a la millora del benestar poblacional en aquesta comarca, i en altres àmbits, si s’escau.