Aquest mitjans de setembre, encara amb una calor exagerada, el temps ens ofereix pluges sorolloses amb aparell elèctric i molts trons, com aquesta nit passada. En poques estones, els pluviòmetres s’omplen d’aigua i deixen un paisatge de núvols on el sol li costa de sortir entre les escletxes, i la terra té aquell perfum de terra mullada que omple els narius.
A finals d’agost, va ser una calamarsada la que va caure sobre el Baix Empordà, amb pedres com pilotes de tennis a la Bisbal i rodalia, destrossant teulades i cotxes. Més d’un miler de cotxes han hagut de passar pel planxista i a canviar vidres.
La fúria dels elements ens fa adonar que el canvi climàtic ens afecta a tots, però sobretot als països subdesenvolupats, quan un esclafit aixeca els teulats de moltes cases de la regió de Badibbou, a Gàmbia. O quan la calor i la manca de pluja asseca els prats i fa créixer la zona desèrtica del cor de l’Àfrica. O els monsons omplen d’aigua i de destrucció les terres baixes del sud-est asiàtic.
Els homes de mar diuen sovint allò de: «No et fiïs mai de la calma, que és mare del temporal!». I, tenen tota la raó; ells ho saben i en les nostres costes hi ha exemples ben clars amb onades envestint els penya-segats quan el llevant bufa fort.
Sovint parlem de tempestes en un got d’aigua quan ens referim a una situació que ens afecta i crea en les persones febles un malestar exagerat. A vegades les tempestes són més fortes i més difícils de controlar, i ja no són en un got d’aigua, sinó que transformen persones o famílies en una trencadissa difícil de resoldre.
En aquest sentit, des de Càritas, ens adonem que la tempesta que cau sobre els més pobres d’entre nosaltres, amb una inflació per sobre del 10%, amb treballs precaris i amb sous escassos, no difícil de preveure com serà el pròxim hivern, per una gran quantitat de famílies a casa nostra.
La crisi econòmica que ens va afectar a tots a partir del 2008; la crisi sanitària i social que ens ha afectat amb la pandèmia de la Covid-19, amb tants difunts i els hospitals saturats en els passats mesos; la guerra d’Ucraïna com a detonant de la pujada dels preus dels combustibles o del gas, però també dels aliments i del transport; tot plegat fa pensar que estem a un pas que sigui realitat la teoria del col·lapse.
El col·lapsisme és la tesi segons la qual la humanitat avança cap a la seva autodestrucció per falta de lucidesa ecològica i de gestió política dels riscos ambientals. Si els capellans d’altre temps amenaçaven amb les penes de l’infern, l’ecologisme més radical ens anuncia que, des d’un punt de vista planetari, l’acció humana està arribant al punt de no retorn. Els pols es desglacen; el mar s’escalfa.
Que no hi hagi xips per fabricar cotxes, que el preu dels contenidors que arriben de la Xina hagin multiplicat per quatre el seu preu; que molts supermercats encara venguin pomes de l’altra part de món; també la distribució de la riquesa és una causa de desequilibris ecològics.
La col·lapsologia s’emmarca en la idea que la humanitat impacta en el medi ambient de manera sostenible i negativa, i propaga el concepte d’urgència ecològica, vinculat especialment a l’escalfament global i la pèrdua de biodiversitat. Els col·lapsisten creuen, però, que el col·lapse social podria ser el resultat d’una combinació de diferents crisis: ambientals, energètiques, econòmiques, geopolítiques, democràtiques i altres.
Una sèrie de petits col·lapses combinats poden acabar per transformar la geopolítica i onades d’immigració de sud a nord serviran per a justificar una evolució dels estats actuals cap a l’autoritarisme, que ja s’està començant a produir.
El papa Francesc, el 27 de març de 2020 davant una plaça de Sant Pere buida i amb molta pluja, parlava de la tempesta que van viure els apòstols al costat de Jesús enmig del mar de Galilea (Mc 4, 35-41) i reflexionava sobre la violenta tempesta del coronavirus. Deia: «La tempesta desemmascara la nostra vulnerabilitat i deixa al descobert aquestes falses seguretats amb les quals havíem construït les nostres agendes, els nostres projectes, rutines i prioritats».
Enfront totes les tempestes que s’acosten ens cal fraternitat, solidaritat i igualtat en un marc de justícia, llibertat i pau.
