Veig aquest títol en un suplement sobre còmics, i em remou l’estómac. Si l’art és el procés d’organitzar elements en una nova forma que apel·li els sentits i les emocions, si la capacitat creativa de la humanitat s’ha expressat i s’expressa estèticament en camps com la música, la pintura, l’escultura, l’arquitectura, la literatura, la dansa, el cinema, i també en creacions artesanes... Com es pot fer servir el mot «art» per aquesta aberració que és la guerra?

Aquest títol pertany a una obra xinesa de fa més de 2500 anys, i el subtítol de la qual és Estratègia militar del Mestre Sun. I també és veritat que Sun deia: «Mai cap guerra llarga va beneficiar cap país: 100 victòries en 100 batalles és quelcom simplement ridícul», i afegia que cal evitar les matances i les atrocitats... El llibre explica unes tàctiques tan interessants i pràctiques per a conèixer l’enemic i derrotar-lo abans que comenci cap conflicte, que s’han fet servir en els camps de les finances, els negocis i el comerç.

Llavors, què porten aquestes guerres tan poc «artístiques» que es despleguen sobre el nostre planeta? Al marge d’interessos logístics, com ara l’energia... no serà també allò que diuen, que una de les indústries –i negocis– més grans és l’armamentista? Què passa doncs si no hi ha guerres? Què se’n fan de les armes fabricades? I no es guanyen també molts diners reconstruint el que s’ha destrossat? (excepte les vides, és clar, però aquestes no importen).

Però pensar que entre nosaltres, és a dir, convivint en el mateix planeta, hi ha persones que promouen aquestes guerres, i pensar sobretot que vivim en països que mantenen aquestes indústries sota la falsa idea de la «defensa», i que tant uns com altres guanyen diners (i potser pensen que també prestigi) amb les matances, és «quelcom simplement ridícul», com deia el Mestre Sun.

Hi ha una coneguda dita que fa: «la millor defensa és un bon atac», una frase que s’atribueix al general prussià de mitjans del segle XIX, Carl von Clausewitz... És clar que un militar es mira sempre el món des d’aquesta perspectiva, però si aspirem a viure en un món en pau on regni l’alegria i la felicitat, si de veritat volem aquest món, si hi treballem fermament, no hem de tenir por de cap atac ni tampoc ens ha de fer falta estudiar una artística i estratègica defensa.

Ja sé que això és una utopia, però, si no som capaços de somniar la bellesa, no l’aconseguirem pas mai.