Fa dies que tinc la impressió d’estar ficada en això que en diuen «un bucle» i no saber com sortir-ne. I no és una impressió personal, sinó col·lectiva, de societat.

Un bucle és: a) un rull de cabells de forma cilíndrica, b) una figura d’acrobàcia aèria, c) un sistema automàtic, o circuit o camí per on circula un senyal, e) en cinema, espai de seguretat en el projector perquè no s’arrossegui la cinta, f) cinta magnètica amb els extrems units entre ells constituint una cinta sense fi, g) seqüència d’instruccions que pot ser executada repetidament, h) un seguit de meandres en un riu, i) moments musicals repetits i enllaçats en seqüència, j) un salt en l’exercici del patinatge artístic sobre gel, k) sentència que permet executar una o més instruccions diverses vegades, l) instrucció de control iterativa, m) fer una cosa i una altra sempre igual... Encara hi ha més coses que s’expliquen amb la paraula «bucle», em quedo amb l’última que he escrit perquè és la que m’afecta i ens afecta com actuem socialment.

El cineasta espanyol, Luis Buñuel, va exposar aquesta idea a dues memorables pel·lícules seves: El ángel exterminador i El discreto encanto de la burguesía, on la principal protagonista és, en els dos arguments, la societat burgesa i les seves reunions socials, (amb teca inclosa), aparentment inútils i supèrflues, que es belluguen en un bucle surrealista però a la vegada ben real, segons la visió sarcàstica del cineasta.

I jo diria que ara ens trobem també en un bucle. Fa una colla d’anys que es va començar a parlar del canvi climàtic, i semblava que hi havia idees per frenar-lo. Però una colla d’anys després seguim amb els mateixos arguments i les mateixes idees sobre la taula, com si tot no hagués canviat, i com si no ens urgissin noves visions i noves propostes per poder sortir d’on estem. Semblaria que ens passa el mateix que als protagonistes d’El ángel exterminador, que no podien sortir de la casa on estaven, sense comprendre què els bloquejava el pas, perquè no hi havia res que els ho impedís sinó que, senzillament, semblava que no podien, o que no sabien la manera de fer-ho...

I aquí estem, donant voltes a la sínia, com els rucs, amb les proteccions als ulls per no veure més enllà, tot seguint la pastanaga del consum irracional, en un bucle infinit al qual sembla que ens hem acomodat i del qual no sabem, no volem o ens fa por sortir.