Regalar mai és fàcil. Poques hores abans de passar una de les revàlides més importants de l’any, les festes de Nadal, tornem a acumular llistes mentals o escrites on relacionem persones, interessos i opcions per passar amb nota aquesta prova. Aquest procés genera felicitat i reconfort, encara que també hi ha persones que viuen el procés amb ansietat.

L’objectiu del regal és transmetre un missatge sense paraules. Així ha estat al llarg de la història de la humanitat i permet, sobretot, estrènyer lligams. Però hi ha qui viu el fet de rebre o donar un present amb una por irracional i inexplicable, un trastorn rar anomenat dorofòbia. Com per a molts de vosaltres, és la primera vegada que aquesta paraula s’ha creuat a la meva vida. Quasi segur que, en algun moment, molts hem pogut tenir certa angoixa per saber si encertaríem o no amb el regal escollit, però mai m’hagués imaginat que fos motiu d’estudis mèdics ni que es considerés una de les fòbies més estranyes.

La setmana passada, una comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya donava una sèrie de claus per entendre com funcionava el nostre cervell en el ritual de regalar i rebre obsequis: resumint, tot és un procés químic. L’oxitocina és l’hormona que ens permet construir relacions emocionals. Quan trobem el regal adequat, el nostre cos rep una dosi de dopamina com a recompensa, mentre que la serotonina s’encarregarà de gestionar el nostre estat d’ànim. Per acabar, les endorfines serviran per provocar una sensació de benestar i per atenuar el dolor, si és el cas. Molt senzill, no?

Dubto que tot l’anterior ens ajudi massa a sortir de l’atzucac d’aquests dies. De totes maneres, recordeu sempre aquelles sàvies paraules que asseguren que «el més important és la bona voluntat» malgrat que el refranyer també sap com aigualir-nos les festes: «De bones intencions, l’infern n’és ple». Què tingueu una bona tria!