Perdona’m, Figueres. Fa temps que no em sento el figuerenc que vaig ser fa vint o trenta anys, a qui quan algú preguntava d’on era, exhibia amb orgull que era fill teu. Perdona’m, Figueres. M’adono que fa massa temps que t’he fallat en molts sentits. I me’n penedeixo.

Perdona’m per no ser el figuerenc que hauria de ser, duent el teu nom com el de la indiscutible capital de l’Alt Empordà. En canvi, fa molt temps que em queixo de tot, lamentant-me de la teva deixadesa que –ho sé– és meva (i nostra).

Perdona’m, Figueres. Per no cridar l’atenció als incívics que no recullen les caques del seu gos. Perdona’m perquè, quan he vist amb els meus propis ulls que algú abocava il·legalment mobles a la via pública, no he tingut el valor de trucar la guàrdia urbana. Perdona’m per posar-me innecessàriament al volant del meu cotxe per fer trajectes urbans que podria fer a peu i després lamentar-me del trànsit i de la manca d’aparcament.

Perdona’m, així mateix, per no haver exigit als nostres governants que complissin les seves promeses electorals, promeses que tots els partits exhibeixen en campanya com si fossin un compromís sagrat i que obliden tan bon punt obtenen el poder. Perdona’m perquè jo mateix, sent regidor fa dos mandats, segurament tampoc no vaig estar a la teva altura.

Perdona’m perquè a vegades t’he fet el salt anant a comprar a comerços de fora (fins i tot virtuals!) i després m’he lamentat del tancament de botigues històriques com si una cosa i l’altra no tinguessin relació.

Perdona’m, Figueres. Perquè sovint, durant el meu temps d’oci, he prioritzat altres opcions per davant teu, i després he corregut a queixar-me que l’Ajuntament no promou activitats culturals o festives; i perquè moltes vegades he participat en debats estèrils a les xarxes socials en lloc d’arremangar-me i implicar-me en l’associació de veïns o en entitats que treballen per fer millors els teus barris.

Perdona’m per no haver-te promocionat prou fora del municipi. De fet, la cosa és més greu: perdona’m per haver pensat que la solució era marxar de Figueres, a qualsevol municipi de l’entorn en lloc de lluitar per tu.

Perdona’m per no fer veure als meus propers que la culpa no és teva, sinó dels teus ciutadans (en qui m’incloc) i dels teus governants.

Perdona’m per no haver trobat el valor per donar l’esquena a aquells que s’han aprofitat de tu, per no haver prioritzat els teus serveis, per haver donat crèdit a rumors sobre tu que el temps ha demostrat falsos o parcials, per no haver-me esforçat a entendre els costums dels milers de nouvinguts que ara t’habiten...

Perdona’m, Figueres. Sé que t’he fallat. I sé que fallant-te a tu, m’he fallat a mi mateix i a moltes de les persones que estimo. Sé que no estic sol i que som més els qui t’hem de demanar perdó. Però m’agradaria refer aquest idil·li; tu i jo sabem que això nostre és de veritat.