Tot i que els empordanesos, en bon nombre, ens toca treballar els mesos de calor per atendre el turista que ens engreixa el PIB, la majoria de la gent, a l’estiu, desconnecta i, sobretot a l’agost, desapareix o s’amaga fins que la fresca torna a l’ambient.

És com si hi hagués una aturada general, com si l’activitat (tret dels serveis turístics i els bàsics) baixés de voltes, anés adormida.

Però, arriba el setembre i tot es torna a engegar, com un motor que comença a fer pistonades, a agafar temperatura i a accelerar fins a arribar al ritme desitjat.

Comença la vida quotidiana, torna la normalitat (la nova) i la rutina s’apodera del nostre dia a dia.

La societat actual està muntada per temporades, per sessions, per projectes, per cursos i la majoria comencen just després del descans estiuenc.

Segur que quan el Papa Gregori XIII, al segle XVI va encarregar un calendari, la vida era molt diferent.

Potser caldria una actualització i fer que als anys comencessin al setembre.

Quan obren les escoles, tornen els esports, es desencalla l’Administració, comencen els col·leccionables per fascicles (que em pregunto si algú n’ha acabat mai cap), la ràdio recupera la programació habitual oblidant els refregits estiuencs, els trens tornen a arribar amb retard, els embussos ressusciten a les hores punta de les ciutats i els polítics tornen a les bestieses habituals.

I aquest any, a més a més, arriba ple d’incerteses sanitàries que, de ben segur, ens condicionaran.

Un curs escolar pendent de confinaments, mascaretes i distàncies, llocs de treball incerts, empreses que els costaran quadrar balanços, equips de futbol minvats d’estrelles, preus dels consums bàsics disparats, inseguretat ciutadana i projectes complicats d’assolir.

Els reptes comencen ara, al setembre i al davant onze mesos de lluita sota l’amenaça d’un virus que no vol marxar.

Fins que torni la calor i tornem a fer recompte.

Així que alcem les copes, que el cava fresquet entra molt bé tot l’any i, si cal, endrapem els 12 raïms, que ara mateix el moscat està carnós i dolç.

Vagin des d’aquí, els millors desitjos d’any nou, sort i salut.