Sota el títol El Capitalisme o La Vida: el planeta és massa petit per a tots dos, Eco-Xarxa del Bages, juntament amb altres entitats, va organitzar unes jornades de cap de setmana per tal de veure de quina manera hauríem d’actuar per Resistir el col·lapse que s’acosta. Es va parlar de crisi energètica i climàtica, d’agricultura i autosuficiència, i d’economia i moneda social, entre altres. Es va plantejar que –sobretot– l’única opció d’afrontar el que ve no és amb derrotisme, sinó amb un activisme positiu. Per poder actuar es van definir 4R, que no són les del reciclatge, sinó unes altres (sembla que la Resiliència necessària per a Resistir va de R’s). Transcric literalment el que es va acordar:

– Què és el que més valorem i volem conservar i com? És una qüestió de Resiliència.

– Què podríem abandonar per no empitjorar les coses? Aquesta és una qüestió de Renúncia.

– Què podríem portar de tornada per ajudar-nos en aquests temps difícils? És una qüestió de Restauració.

– Amb què i amb qui farem les paus al mateix temps que despertem a la nostra mortalitat comuna? És una qüestió de Reconciliació. Totes 4R’s –i les que puguem afegir-hi– ens posen davant dels nassos una filosofia prou profunda per a Reflexionar-hi seriosament.

Tot sembla indicar, vistos els resultats que tenim davant nostre que, almenys en els dos-cents últims anys, hem viscut abocats a satisfer tots els desitjos i més, oblidant-nos olímpicament de la inter-Relació entre l’entorn i nosaltres. O més ben dit, que medi ambient i societat humana no són dues coses separades i independents, sinó que tot és un, i que si enverinem i destruïm l’entorn en el qual vivim, ens enverinem i destruïm nosaltres mateixos.

Hem estat enganyats i seduïts pel poder capitalista que ens ha promès la felicitat a canvi... de la nostra felicitat! Ara sabem que tenir més, no ens fa feliços, ans al contrari. Sovint ens obliga a endeutar-nos per aconseguir els nostres somnis i el que fem és buidar les nostres butxaques per omplir encara més les butxaques dels que ja són rics. Que el món està desequilibrat en tots els sentits, socialment i ecològicament, ho sabem ja tots. Ho veiem cada dia. No obstant ens costa parar i canviar de direcció.