De sobte vaig rebre un WhatsApp on posava: «Bon dia. Per què no expliques l’efecte de la pandèmia de la Covid-19 en la població que pateix un trastorn de la conducta alimentària, en l’article que escrius setmanalment?». Jo que contesto: «Glups, d’això tampoc en sé gaire» i li demano a ella –perquè és una dona qui m’ho demana– si té bibliografia sobre el tema. Sé que estic davant d’una experta. Ràpidament arriba la bibliografia i la començo a llegir amb molt d’interès. Són articles molt bons i molt ben fets, de revistes de prestigi científic i molt interessants. Li contesto: «Gràcies per la idea i la bibliografia». Llegeixo i llegeixo. D’aquesta lectura en trec les idees principals que desglossaré en aquest article.

El trastorn de la conducta alimentària té a veure amb el conjunt d’alteracions relacionades amb la ingesta alimentària o les conductes que s’hi associen. Sempre provoca un deteriorament de la salut física i psicosocial. La pandèmia per SARS Cov2 està provocant conseqüències en la salut física i en la mental molt severes en les persones que els presenten. Fins aquí crec que estem tots d’acord. Una altra cosa és que no se n’hagi parlat gaire fins ara. Suposo que això també ho compartim.

Les dades diuen que ha augmentat el nombre de persones que tenen un trastorn de la conducta alimentària, en els joves i adolescents dels països desenvolupats. Aquest és un grup molt important de malalties. I hi intervenen i molts factors en la seva aparició. Cada cop hi ha més persones que la pateixen i els qui n’emmalalteixen tenen cada cop més risc de presentar complicacions greus i de morir. Tot això, encara la fa més important. També pel gran patiment que hi va associat. El de la persona malalta i els de les persones del seu entorn més proper.

Les alteracions de la rutina diària –anar a comprar, menjar, dormir, fer esport, la por a emmalaltir, la incertesa, la mala relació amb els aliments i els àpats, davant de la incertesa o les compres desmesurades provocades pel pànic de la situació i l’aïllament social i la vulnerabilitat econòmica, han empitjorat les circumstàncies que envolten aquestes persones, que són especialment fràgils. Les xarxes de suport també han perdut fortalesa. Tot això ha empitjorat la situació. Els articles analitzats conclouen amb els resultats que n’obtenen de l’anàlisi científica de les seves dades. Aquestes conclouen dient que cada cop hi ha més nens, adolescents i joves amb afectació de trastorn de la conducta alimentaria. Durant la pandèmia les persones afectades han perdut més pes i els casos han estat més greus.

Els trastorns de la conducta alimentària són de difícil tractament, no només per la malaltia en si, sinó perquè aquesta afecta persones habitualment tan joves, que tenen menys recursos per sortir-se’n. La pandèmia s’hi ha acarnissat i nosaltres ho hem de saber. Per ajudar a fer la diagnosi i encarar el tractament, que no és gens senzill, però sí que té bons resultats.

Tu ho has volgut. M’has demanat que escrivís l’article. Només desitjo que sigui entenedor i útil. Te’l dedico, a tu que lluites discretament per les persones amb trastorns de la conducta alimentària. Desitjo que t’agradi i que sigui un gra de sorra per fer visible aquest grup de malalties tan doloroses.