El patrimoni d’un poble és la seva gent. Hi ha persones que amb la seva contribució imprescindible enriqueixen el paisatge humà i social, des del compromís i la vocació. Una d’aquestes figures és l’Anna Vicens, qui el proper mes de setembre es jubila com a bibliotecària a la biblioteca de Roses després de més de vint anys de servei. Conscient d’això, el passat diumenge al matí, al Teatre Municipal de Roses, es va organitzar la seva última hora del conte per a infants com a bibliotecària. Un reconeixement necessari i merescut. L’Anna ha dedicat tota la seva trajectòria professional i personal al món del teatre. Ha estat membre clau en la promoció del teatre rosinc però especialment amb una gran inquietud per fer arribar les arts escèniques a infants i joves, concretament a tots aquells col·lectius de persones en situació de vulnerabilitat.
L’Anna sempre ha tingut molt clar que la cultura és un bàlsam per a l’ànima i una font d’inspiració a l’hora de construir-se una identitat. Ho ha fet primer des de l’àmbit de l’associacionisme, i després des de la biblioteca convertint les hores del conte en una activitat integradora que transcendeixen molt més enllà. Des del primer moment, va ser capaç de fer del conte i la lectura una eina de transformació.
Tota la feina va ser posada en valor en aquest acte que va aplegar al seu públic, infants curiosos, i també alguns pares i mares que en algun moment també van ser aquells nens. En un món cada vegada més digital i tecnològic, encara avui els contes explicats, tenen cabuda i ens fan somiar en primera persona.
L’Anna explica els contes amb una passió contagiosa i admirable i amb una capacitat d’emocionar i connectar amb infants i joves inusual. A sobre de l’escenari, aquell escenari on tantes i tantes vegades ha fet feliç a qui ha gaudit d’alguna de les seves representacions, el passat diumenge enmig de rialles i somriures l’Anna va tancar simbòlicament una etapa.
Tot i això, ella seguirà fent feliç a infants i joves amb la seva particular visió integradora de la cultura.
