Una vegada vaig llegir una entrevista a una jove cantant que havia aconseguit estar al «top» de vendes. Li feien una bateria de preguntes d'aquestes estereotipades. Una de les primeres que li van fer va ser: «Quina és la primera cosa que fas al matí quan et lleves?» I la seva resposta va ser: «Orientar-me a llevant i donar gràcies pel nou dia que comença». Penso sovint en aquesta resposta, els matins, quan m'aixeco, perquè és un bon inici de dia.
En aquest món on ho donem tot per fet, on ens creiem amb el dret de tot, en un món en el qual pensem que qui ens atén o ens serveix ja compleix amb la seva feina i cobra el sou corresponent, saber donar les gràcies no només és beneficiós per qui rep aquest reconeixement, sinó que també ho és per qui l'atorga.
Aprendre a agrair un fet, una acció, un moment, una companyia, una vida, és aprendre a estimar la vida, un moment, una companyia, una acció, un fet... I no fa falta que cap d'aquestes coses siguin extraordinàries per tal que creiem que són mereixedores d'una correspondència. El dia a dia és ja de per se un miracle impressionant. I això val per la relació familiar, per la relació entre les persones treballadores d'una empresa, per la relació entre una treballadora i la clientela, entre veïns i veïnes, entre vianants, entre administracions i administrades. Tothom es mereix un agraïment. El cor de les persones no entén de càrrecs, races ni edats. Un somriure, una paraula amable, i sembla que el sol llueix per tota la resta del dia. Ara, però, amb la pandèmia i la mascareta, tenim un nou repte: aprendre a marcar el somriure des de la mirada. Però segur que n'aprendrem.
Diu la definició que una persona agraïda és aquella que dona les gràcies per un benefici rebut, sigui aquest benefici un bé material o siguin atencions i dedicació. Ser agraït és també saber veure aquests beneficis allà on només hi veuríem rutina de deures dels altres envers els nostres drets, si ens belluguéssim per aquest món amb un cor dur i una mirada severa. Però hem de comprendre que aquesta actitud adusta no aporta res de bo a qui la practica, ans pot provocar malestar i fins i tot alguna malaltia.
Sabem agrair, apreciar, correspondre, reconèixer, valorar, estimar? Aquests són valors a posar en pràctica, potser començant de bon matí agraint al sol l'inici d'un nou dia, encara que estigui núvol o plogui. Heu arribat fins aquí? Doncs... Moltes gràcies!
