S'acaben les vacances, qui les hagi tingut, tornem a la feina, torna el curs escolar i pel que sembla continuem amb el monotema dels darrers 6 mesos, les 24 hores del dia, 7 dies a la setmana: el dit coronavirus o la dita Covid-19. Més enllà dels aspectes sanitaris i clínics, amb gran projecció mèdica i més enllà dels greus impactes econòmics associats o provocats per la pandèmia (hi ha analistes que diuen que ja s'estaven incubant i la pandèmia els difumina i accelera a la vegada) hi ha un aspecte que està passant desapercebut pel que fa a l'opinió publicada, però que està emergint com un potent tsunami silenciós que va desestabilitzant persones, famílies i col·lectius amplis de població.

Es tracta de la plaga emocional provocada pel clima de por, pànic i estrès o angoixa, que s'ha generat i se segueix generant, associat a les mesures, restriccions i prohibicions. Ja es deia el mes de maig, que l'impacte psicològic a la població espanyola dels confinaments i altres mesures estava afectant uns deu milions de persones. Aquests impactes ja s'han pogut copsar a molts nivells, les consultes de psicòlegs i psiquiatres van plenes i els serveis socials van desbordats de problemàtiques conflictives de tota mena. Les farmàcies no sols venen mascaretes com es podria pensar, també ansiolítics, tranquil·litzants, etc. I no parlem ja del nivell d'estrès posttraumàtic que estan vivint encara i sembla empalmarà la gent gran, i que pot provocar altre cop molta morbiditat i mortalitat, que després s'interpretarà davant de patologies prèvies, com símptomes associats a la Covid-19.

És curiós que faci sis mesos ja, que milers d'entrevistes, milers de programes, directrius, recomanacions, etc., i encara és l'hora que algun científic dels molts que surten per TV o entrevisten a ràdio o premsa, ens previngui de l'Efecte Nocebo, o sigui, dels impactes emocionals que provoca un entorn de por, i les expectatives negatives que va generant la sistemàtica exposició a informacions repetides i repetitives de contagis, infectats, morts, hospitals, brots, rebrots, més contagis, infectats i morts, etc. Això amb gent d'edat provoca retracció a sortir, tancament, autoconfinament, cancel·lació de viatges, de sortides, d'interacció amb altres i amb gent gran provoca molta ansietat, angoixa, por i pànic, que pot arribar en els casos de gent gran sola o en residències amb controls ferris de visites, en què l'única finestra a l'exterior que tinguin sigui la TV, la pitjor manera de combatre l'Efecte Nocebo.

En definitiva, estem assistint a una autèntica plaga emocional de masses, de proporcions gegantines, on és cada vegada més freqüent veure quadres d'estrès posttraumàtic, sense que es tingui cap consideració en evitar que la gent es contagiï o s'infecti d'aquesta plaga.