29 de juliol de 2020
29.07.2020
L'Empordà
Periodisme i Comunicació

No ens n'adonem

«La rapidesa informativa fa temps que marca una societat que es vol forta i segura, però que, més aviat, aconsegueix el contrari», afirma l'estudiant figuerenca de Periodisme i Humanitats a la UPF

29.07.2020 | 09:28
L'autora de l'article, Gemma Alegrí.

Desapercebuda. Així és com ens passa la informació a través de les notícies. El que rebem, el que se'ns explica, va tan de pressa que no ens n'adonem. La rapidesa informativa fa temps que marca una societat que es vol forta i segura, però que, més aviat, aconsegueix el contrari. Els titulars se succeeixen incansablement, les redaccions treuen fum i els periodistes no deixen de publicar articles. L'un rere l'altre. Com sempre, podem pensar, però€ N'estem segurs d'això?

«D'aquesta situació en sortirem millors» o «aprendrem a aprofitar les pauses», afirmaven els més optimistes a les xarxes socials no fa tants dies. La veritat, però, és una altra. Després de gairebé tres mesos de confinament estricte, vam deixar enrere una «nova» vida. La de la pausa, la calma i la tranquil·litat. Amb la represa sembla que de tot això no ens en recordem. Els dies sense sortir de casa, les males notícies, les rodes de premsa interminables€ No volem que ens en quedi res i no ens n'adonem. Però les notícies segueixen.

Que si les eleccions basques i gallegues, que si rebrots a Catalunya, que si noves informacions sobre el rei emèrit, que si espionatge a Torrent i a Maragall€ La rapidesa és tal que allò que hauria estat portada indiscutible, l'endemà acaba veient-se reduït a una simple pàgina de la secció política dels diaris. Amb tots els respectes. Resulta obvi que això passi en un món com el nostre, totalment globalitzat, però potser el que necessitem és més serenitat i menys saturació informativa.

Precisament, aquesta saturació es deu haver vist afectada, fins i tot agreujada, per la pandèmia. Per exemple, durant els mesos de març i abril, algunes televisions van apostar per fer canvis importants a la programació per tal d'augmentar els programes informatius. El mateix va passar amb algunes ràdios i els diaris, sobretot en format digital, van obrir noves seccions amb especials sobre el coronavirus. Llavors, resultava –i ara també resulta– impossible mantenir-se al marge de les notícies. La seva retransmissió era constant i non stop. La mateixa jugada es repeteix ara amb els rebrots i no ens n'adonem.

El problema ve quan sembla que ningú s'hagi plantejat els efectes que això comporta. És evident que la informació ens interessa, és clar que sí. Que el bon periodisme, també ho fa. Tanmateix, cal no confondre-ho en notícies i més notícies. En algun moment, encara que «sempre s'hagi fet així» i la novetat espanti, haurem de trobar la calma per explicar bé allò que volem fer saber. Aturar-nos per pensar, per poder escollir què s'explica ara i què més endavant. En cap cas faig referència a amagar informació, només faltaria! Però sí a saber-la triar, reflexionar i tractar. Per evitar passar-nos. Menys és més, o no?

Amb tot, cal destacar dues peces claus dins de l'àmbit periodístic: la qualitat informativa i la seva veracitat. Aquestes són eines fonamentals per veure allò de què no ens adonem: que estem saturats i que, sovint, de tanta informació només ens quedem amb allò que ens sorprèn més. El més trist és que, a vegades, la «sorpresa» no és massa positiva. I si veiem què hem de repensar, i canviem alguna cosa?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook