Va passant el temps i les catastròfiques expectatives que l'OMS i altres centres de recerca tenien per Àfrica en relació amb l'extensió de la pandèmia no es compleixen. Tampoc per a l'Índia, on amb 1.300 milions d'habitants haurien de morir com mosques, ateses les deficients estructures sanitàries, les enormes bosses de pobresa, la poca salubritat en els transports, etc.

Però tornem a l'Àfrica. A poc a poc es va reconeixent (no hi ha més remei, quan l'evidència és irrefutable), que hi ha tota una sèrie de raons que han fet que el nivell de transmissió, contagi, casos i morts, sigui molt baix, en comparació a societats desenvolupades, feta excepció de Sud-àfrica, on ja tenim constants occidentals. Un primer aspecte seria l'edat mitjana de la població, la més jove de tots els continents, això ha fet que l'impacte sigui menor, que a societats envellides.

També s'ha dit que, malgrat l'endarreriment en estructures sanitàries, tenen en canvi més experiència i múscul davant epidèmies de tota mena (còlera, Ebola, V.I.H, Zika, chikungunya) i han reaccionat millor.

Però també es reconeix, tot i que amb la boca petita, que també han influït altres factors, com ara un baix nivell de turisme internacional, que tot i ser una realitat en alguns indrets, no és el turisme de masses al qual estem acostumats aquí. També els viatges de negocis, ja que Àfrica podrà tenir molts recursos naturals i minerals estratègics, però no és la meca de la globalització. De fet seria el continent on menys ha penetrat la globalització i, per tant, els intercanvis comercials no són com a altres indrets (un exemple, un gerent d'una multinacional dels EUA declarava, fa poc, que «facturaven tant a un sol país europeu, com a tota Àfrica»). Un altre factor del qual no es parla gaire és que tot i que el nivell de vida és baix, molts països gaudeixen encara de tradicions i costums autòctons que aquí ja hem perdut, que els blinden davant de fenòmens civilitzatoris occidentals (siguin malalties, contaminació...).

Cal destacar, en aquest sentit, les tradicions i cures mèdiques mil·lenàries, que diversos països han utilitzat i utilitzen en major o menor mesura per combatre la pandèmia, més els països que han tingut ajuda de Cuba i han utilitzat altres fàrmacs com l'Interferó Alfa 2B, no comercialitzat als països occidentals ni reconegut per l'OMS per l'embargament dels EUA. Però tornant a les teràpies i els remeis naturals que s'han utilitzat, fins a sis països com a mínim estan actuant amb criteris diferents dels quals dicta l'OMS i no per estar suposadament controlada per la Xina, sinó tot al contrari, per estar condicionada a la indústria farmacèutica.