17 de maig de 2020
17.05.2020
L'Empordà
Educació

Relligades

Un home que ha complert cent anys rep felicitacions per carta d'arreu del món, un exercici que l'autora, docent de l'Equip de Llengua i Cohesió Social del Servei Educatiu de l'Alt Empordà, anima a treballar amb l'alumnat

17.05.2020 | 11:08
L'autora de l'article, Teresa Vendrell Baigual.

Aquest senyor que el 6 de març va fer 100 anys, rebia de tant en tant una carta quan només tenia un quart de segle. No la llegia de seguida. Esperava que fos de nit. Que hi hagués una mica de calma. Només potser. La calma no era assegurada.

Quan obria el sobre, era el millor moment del dia.

Consol, ànims, estima tot això portaven aquelles cartes. Ja us podeu imaginar que les va guardar totes i cadascuna. Relligades.

Aquest senyor no podia imaginar que 75 anys després també en rebria, -i moltes- de gent desconeguda, de totes les edats i condicions socials, que li escriurien, quan ja no s'estila, una carta feta a mà.

Li ha escrit el primer ministre del seu país, li han escrit membres de l'exèrcit, li han escrit des de moltes escoles i instituts, des de molts particulars. Per felicitar-lo pels seus 100 anys de vida.

Pocs dies abans que es decretés l'estat d'alarma per l'emergència sanitària de coronavirus, vaig llegir la notícia: El canadenc Fred Arsenault, un antic combatent de la II Guerra Mundial que va venir a Europa a lluitar, rebia les cartes de la seva mare a la trinxera a 7.000 km de distància.

El seu fill va pensar que, per al seu pare, la millor manera de celebrar l'aniversari seria rebre almenys 100 cartes manuscrites que li fessin recordar el plaer que sentia en rebre-les i llegir-les. I va deixar anar per les xarxes socials. La resposta va ser tan increïble que n'ha rebut milers i milers. I encara en continuen arribant. D'arreu del món.

Aquesta història m'ha fet pensar com els humans ens mobilitzem i ens entendrim quan ens escoltem i connectem.

A les nostres aules, les mestres i els mestres ensenyem a llegir i a escriure. Aniria bé que també ajudéssim als nostres alumnes a vincular-se amb les emocions que poden produir aquestes dues habilitats. Explicar més sovint anècdotes, curiositats, històries, reflexions...

Quan expliquem una experiència plaent d'algú a qui llegir les cartes escrites per la mare era un fet molt emocionant, aquesta sensació d'alguna manera l'estem traslladant als nostres alumnes. I els podem commoure. I captivar.

Encomanem aquest sentiment plaent als alumnes, parlem-los-hi de fets com aquest. No és una pèrdua de temps. Tot el contrari.

I si voleu, aquí teniu l'adreça: 9 Kenmore Ave. Toronto On.MIK-IB3 Canadà.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook