No cal ser un reconegut lingüista per saber que l’arrel etimològica de la paraula «parlament» és «parlar». Se sol dir, i amb això suposo que una gran majoria estaríem d’acord, que el llenguatge, l’expressió de la paraula, és la principal eina per arribar a acords.
Per això no sé si és més trist o sorprenent comprovar com, des de ja fa temps però en especial en els darrers anys, els nostres electes són incapaços de fer servir la paraula per aconseguir l’esmentada finalitat. I no serà perquè no en tenen les capacitats. Molts d’ells atresoren un prodigiós ús del lèxic, una dialèctica envejable, però es perden en arguments peregrins que no els porten més que a la confrontació.
Miris on miris, tant se val si és el parlament català com el Congreso de los Diputados a Madrid, el que es veu és una sèrie de persones, elegides per nosaltres, la qual cosa vol dir que hem decidit que ens representin, incapaces no només de portar les regnes del país, sinó inclús de preservar un aspecte tan bàsic com mantenir l’educació.
La principal responsabilitat d’aquells en els quals el poble ha dipositat la confiança és la d’aconseguir tirar un país endavant amb la màxima prosperitat possible. Engegar projectes i iniciatives, sobretot des del govern, i exercir una oposició responsable per part de l’oposició. Però també, i molt important, deixar a banda els tacticismes, els crits, els escarafalls, les males maneres, les humiliacions, les burles, els menyspreus, les altiveses, les denigracions... en fi, tot allò que veiem que fan en tantes ocasions, que retrata tan directament els qui ho prodiguen, i que malauradament té nefastos efectes sobre tota la societat a banda del lamentable exemple per a les futures generacions.
No sé si és una quimera, però encara somio que arribarà un dia en què la responsabilitat social i col·lectiva s’imposarà per sobre dels interessos partidistes i podrem celebrar ininterrompudament, en períodes de quatre anys, el triomf d’allò que s’ha vingut a anomenar la festa de la democràcia, que no es tracta només d’anar a votar tantes vegades com els excel·lentíssims diputats i diputades ens ho demanin.
En un parlament, les paraules, que han de ser amb sentit, justes, adequades i educades, són mitjans per expressar arguments, principis i valors, precisament el que es troba a faltar. Potser massa «parla» i poca «ment».
