«La màgia és una filosofia, s’ha de viure i entendre»

Jordi Caps (Bràfim, 1971) és un dels caps de cartell del primer festival internacional de màgia de Figueres on inicia, aquest dissabte a la tarda a la Cate, una gira internacional amb un espectacle que, diu, té el desig que es pugui veure a qualsevol poble, petit o gran, de les comarques gironines.

Què és la cartomàgia?

Dins la màgia hi ha una especialitat que és la màgia de proximitat i dins aquesta, la més difícil, és la cartomàgia, el mentalisme, les prediccions. És una màgia molt potent dedicada a un públic, més aviat adult, molt exigent.

És el que farà a Figueres?

Sí, dues sessions exclusives, íntimes i privades per un grup reduït on veuran la màgia a tocar perquè es fa en una taula i la gent està just davant.

És més arriscat, imagino.

És clar, no és el mateix fer-ho en un escenari amb quaranta mil llums i a quaranta metres, que fer-ho a centímetres i tenir la gent enganxada allà. Cada actuació és diferent, el públic també i no saps com reaccionarà. Has d’interactuar tota l’estona i estar pendent de tot.

Requereix temperar els nervis.

Una sessió de màgia és un món. Juga tot el que no són les mans: el control del públic, l’empatia...

Com va iniciar-se en aquest món?

Gràcies al meu pare, que era aficionat a la màgia. Jo tenia un somni de petit: ser mag i ho he aconseguit.

Ha estat una carrera de fons.

Sí, és tota una vida dedicada a la màgia. Ara, els joves es dediquen a fer màgia d’escenari perquè la de prop és molt difícil. Hi ha especialitats que, o t’hi poses de ben petit o trigues molt a poder dominar. No t’ho creuries com n’és de complexa, tota la part teòrica i psicològica que té la màgia. No només són les mans. Has d’estudiar psicologia, teoria màgica, ser un bon comunicador, tenir control d’una audiència, és molt complicat fer màgia amb aquest nivell.

Però en el món professional no va començar com a mag.

No, vaig estudiar Turisme, vaig arribar a director d’hotel, però va arribar un moment que vaig posar a la balança què volia fer a la vida per acomplir el somni i vaig deixar-ho tot per dedicar-me exclusivament a la màgia.

Guanyar el Got Talent 2022 va ser la culminació d’aquest camí?

Sí, he treballat tota la vida d’això, però va arribar la Covid i, com tots els artistes i el món de la cultura, em va tocar de ple. Després de dos anys i mig ja pensava a deixar-ho, perquè no hi havia ni expectatives, però vaig remuntar i, com el res ja sabia què era, vaig decidir anar a pel tot i m’hi vaig presentar. I em va canviar la vida.

Vostè fa de coach per empreses i xerrades motivacionals per escoles prenent la màgia com a instrument.

Tots necessitem màgia. La màgia és il·lusió. Un ha de lluitar per allò que vol i s’ha de preparar perquè les coses necessiten temps, esforç, sacrifici, constància. Rere la màgia hi ha valors i habilitats que, aplicats al teu dia a dia, et poden ajudar a aconseguir objectius. També s’hi amaga la comunicació verbal, no verbal, empatia, lideratge, creativitat, resiliència...

Ara que tothom cerca el plaer immediat, sobretot els més joves, està bé recordar-ho.

Els meus alumnes es dediquen a fer màgia d’escenari, compren quatre caixes i diuen que són mags, però això no és màgia. Quan els ensenyes a fer màgia de prop, quan hi ha un moviment que els costa esforç fer, ja el descarten. Hi ha joves que agafen el YouTube, busquen com fer un truc de màgia i es pensen que ja en saben. La màgia no és això. Els que ens hi dediquem sabem que darrere hi ha sacrifici, constància, preparació i pràctica, pràctica i pràctica. La màgia és una filosofia de vida, s’ha de viure i entendre. La màgia està a la ment de l’espectador. Qui creu en la màgia la pot veure a tot arreu, però qui no hi creu mai la trobarà. La màgia és per compartir, passar una bona estona i fer veure coses.

Què li sembla formar part del cartell d’aquest primer festival de màgia de Figueres?

Estic encantat, però això li dec a Raül Black que va ser ell que volia que el guanyador de Got Talent vingués.

La màgia és un art.

Sí, mil·lenari. Però la màgia és tot a la vida: des que surt el sol, com s’obre una flor... És il·lusió i aquesta ens fa falta a tots, cada dia. Fer feliç a la gent és molt bonic i com més gent cregui en la il·lusió i s’aficioni a aquest art, doncs, millor.