L’any 2015, el Museu d’Art Modern de Ceret va exhibir l’exposició El silenci del pensament de l’artista català Jaume Plensa (Barcelona, 1955). L’èxit de públic que va aconseguir aleshores, superant els trenta mil visitants, molts dels quals catalans i empordanesos que hi anaven en peregrinació, va decidir a la direcció del centre museístic rossellonès a tornar-lo a convidar perquè fos la seva obra la que inaugurés la nova i diàfana sala d’exposicions temporals del centre. La nova proposta de Jaume Plensa, més reduïda que l’anterior, Cada rostre és un lloc, és un viatge a l’univers d’aquest creador, l’obra del qual fascina arreu del món i que es pot veure fins al 6 de juny.

L’exposició, el títol de la qual s’extreu d’un poema del mateix artista inclòs dins un llibre que acompanya la mostra, inclou dotze escultures de gran format, gestades amb materials diversos, i una vintena de dibuixos originals creats entre el 2019 i el 2021. En relació amb la mostra, Nathalie Gallissot, directora del Museu de Ceret, recorda que «pintura i poesia estan considerades com parentes properes, ja que les imatges d’unes responen als pensaments de l’altra». En el cas de l’escultura, aquesta «convida a l’espectador a una confrontació física». «L’obra de Jaume Plensa, sovint monumental, suscita al mateix temps que aquesta trobada cos a cos, un sentiment d’essència poètica, inciti a una altra trobada espiritual, misteriosa i íntima». Per la seva part, el mateix Plensa ha explicat que «potser el rostre és l’únic tros del cos que no ens podem veure a nosaltres mateixos i és el regal que li fem als altres. El rostre és un alfabet i el trobo meravellós».

Aquesta exposició coincideix també amb la reobertura del mateix museu que ha estat tancat durant un temps per reformes. En aquest sentit, els treballs, dirigits per l’arquitecte Pierre-Louis Faloci, han servit per ampliar-lo afegint-hi 1.300 m2 addicionals que permeten exposar tota la col·lecció permanent «enriquint el seu discurs amb obres procedents del Museu Picasso de París, el Centre Georges Pompidou o bé dipòsits de col·leccions particulars», tal com explica la historiadora de l’art, Mariona Seguranyes qui posa de relleu l’encert del centre a proposar «un recorregut on hi són presents les referències de la cultura catalana i els lligams d’intercanvi entre els diferents artistes i que, sens dubte, ha de donar peu a ampliar i intensificar les lectures de les constel·lacions dels creadors a la Catalunya del Nord».