Fa vint anys, Frank Jensen (Dinamarca, 1956) va decidir deixar la faceta d’il·lustrador per premsa i editorials per centrar-se exclusivament en la de pintor. La seva obra va passar d’una primera etapa entre la figuració i l’abstracció a una altra més orgànica i matèrica fins a sentir-se interpel·lat per l’actual, un impressionisme abstracte que condensa en les pinzellades l’emoció interior del creador. Una àmplia representació dels seus darrers treballs i d’aquells que van néixer durant l’etapa Covid s’exhibeixen ara a la galeria El Claustre de Figueres i fins al 16 d’abril.

Frank Jensen viu a Catalunya des del 1991 i actualment té el seu taller a Sitges, un espai que, assegura, li encanta. «La catalana no és una cultura molt diferent de la danesa», admet. Des d’aquest punt, crea les seves obres que se sustenten «en la psicologia del color» i unes formes geomètriques que transmeten equilibri, harmonia i bellesa. «És una obra molt interior», assegura Jensen tot reconeixent que les idees que el motiven i que plasma a les teles neixen fruit de les vivències, del món que l’envolta, dels pensaments interiors. En algunes de les seves obres, l’espectador pot localitzar elements sorprenents, figures de petit format que l’artista incorpora a través del collage i que evoquen algun tema i, fins i tot, que funcionen com punts de fuga.

Aquesta és la quarta ocasió que Jensen exposa a la galeria El Claustre de Figueres, una nova exposició individual que se suma a la cinquantena que porta els darrers vint anys. La seva obra, a més, no entén de fronteres i properament, de la mà de la galeria de Reus que el porta, s’exposarà a una fira d’art a Estocolm, Hamburg i Brussel·les. Jensen és del parer que, després del ralentí que suposà la pandèmia, ara sembla que «ha tornat l’interès». De fet, està convençut que «sempre hi haurà un espai per a l’art».