Que El Pot Petit és un fenomen ja se sabia, però que seria de tanta llarga durada, no. La dimensió que ha pres, a voltes, els impacta a ells mateixos i supera totes les expectatives. Això explica que les dues sessions que ofereixen de l’espectacle Vull cantar, vull ballar aquest dissabte al Teatre El Jardí de Figueres quasi estiguin exhaurides. «A vegades t’ho has de mirar amb perspectiva perquè, com ens passa sempre, però és molt fort i estem molt contents», explica l’actor Siddharta Vargas qui no amaga que rere aquest èxit s’amaga «molt amor, treball i energia».

L’espectacle amb el qual venen a Figueres és una continuació del que estaven fent, però inclou novetats amb canvis en el guió, més instruments, un nou músic i noves cançons cuinades aquests darrers mesos. «És quasi una declaració d’intencions: que volem cantar, ballar i tornar a les places i teatres amb energia», diu Vargas. Les noves cançons venen acompanyades de quatre nous personatges, de nous ritmes «i de noves maneres d’entendre la vida».

La complicitat d’El Pot Petit amb el seu públic és absoluta. Tant que, fins i tot, impulsen concursos entre els seus seguidors i que alguns d’ells siguin els primers a escoltar, abans que ningú, les noves cançons que presentaran. Totes aquestes s’han gestat seguint el mateix procés: «Pensant què volem explicar, ja sigui a partir d’alguna emoció, i assignant-ho a algun personatge per arribar molt més directe als infants». Aquesta necessitat d’anar transformant els espectacles és vital. Tot i que tenen la sort que el públic es va renovant molt sovint, perquè els nens van creixent, «és molt important no caure en la rutina de fer sempre el mateix, hem d’innovar perquè, si no, seria molt avorrit».