En Marc, un home trans de 42 anys embarassat de vuit mesos, arriba a la consulta de ginecologia, on ha d’aguantar la mirada inquisidora de la resta de pacients. Aquest detonant farà que el personatge ens convidi a conèixer la seva història, tornant a ser aquella nena a qui anomenaven marimacho, aquella adolescent que se sentia observada i que odiava els seus pits. La seva història, el seu camí de lluita i d’acceptació de la pròpia identitat, és la que dona vida l’actor Isidre Montserrat en el monòleg dramàtic Ximpanzé que es representa aquest dissabte a les 20.15 hores al Teatre Municipal de Roses.

Ximpanzé no és ficció, sinó que se sustenta en històries reals que el dramaturg Agustí Franch ha cosit amb molta sensibilitat sense extreure’n la cruesa inherent que contenen. L’objectiu d’aquest projecte dramàtic, dirigit per Núria Florensa i Raül Tortosa, és apropar el gran públic a una realitat que tothom sap que existeix però que poques persones han viscut de prop. L’obra vol ser un testimoni de com un se sent quan l’interior és un caos i ningú és capaç d’ajudar a endreçar-lo. Quan una persona surt de la norma, és jutjada i assenyalada. Amb l’exemple del personatge d’en Marc, l’espectador pot copsar tot el dolor que suposa fer el trànsit en solitari sense el suport de l’entorn familiar: sentir-se observat, la ràbia, la tristesa i el cansament.

La posada en escena d’aquesta obra, on l’astronomia es converteix en un instrument a l’hora d’explicar la història d’en Marc, s’acompanya amb el suport de material audiovisual, entre el qual destaquen entrevistes fetes a testimonis que han viscut la transsexualitat en primera persona. Aquest material aporta veracitat i realisme al relat i a tot el que viuen i senten aquestes persones, a banda que es permet als espectadors empatitzar-hi.