Des de Portbou fins a Euskadi, al vessant sud dels Pirineus, existeix una extensa cadena de fortificacions militars que van ser aixecades a partir de la primera meitat dels anys quaranta per l´exèrcit del general Franco. Els búnquers, nius de metralladora i forats de tirador són presents en cruïlles de camins, punts elevats estratègics i ribes de rius. També els trobem en colls entre muntanyes i a la vora de les carreteres comarcals i nacionals.
Acabat l´aixecament militar de 1936-1939, l´inici de la Segona Guerra Mundial va deixar la Dictadura franquista en una situació de presumpta neutralitat que es va trencar amb constants gestos favorables a l´Eix germanoitalià de Hitler i Mussolini. L´exili forçat, sobretot cap a França, de milers de ciutadans espanyols, entre ells divisions senceres de militars republicans, van posar en estat d´alerta les tropes franquistes, des d´un primer moment, per evitar un intent de retorn pels punts més vulnerables de la frontera.
El setembre de 1941 es va instaurar el salconduit especial de fronteres que controlava el pas de persones per aquest territori sensible. Franco i els seus generals van comprovar que amb el progressiu avanç dels exèrcits aliats a Europa i el nord d´Àfrica, la seva situació de confort bèl·lic perillava. El desembarcament dels aliats a Normandia, el juny de 1944, va ser un punt d´inflexió en l´actitud preventiva de la Dictadura. Pocs mesos abans, la División Azul va haver de sortir per cames de la campanya de Rússia.
Tot plegat va desembocar, el 23 d´agost de 1944, en l´oficialització de l´anomenada Instrucció C-15, redactada per l´Estat Major de l´Exèrcit amb la finalitat de fortificar els Pirineus. Franco, que abans s´havia malfiat dels nazis, temia una invasió des de França dels exèrcits aliats, que havien desembarcat a la Provença el 15 d´agost d´aquell mateix estiu. Tanmateix, el paper de la Resistència francesa amb l´activisme dels republicans espanyols, van desembocar en l´inici, a correcuita, de la construcció de fortificacions defensives al llarg dels Pirineus.
Va ser, a menor escala, com una Línia Maginot francesa però en versió espanyola. D´aquell ingent esforç constructiu, a l´Alt Empordà ens ha quedat una gran quantitat de centres de resistència, punts d´observació, túnels i búnquers de tota mida.
La presència d´aquesta arquitectura militar extensiva, coneguda com a Línia P o Línia Gutiérrez, ha estat motiu d´estudi per part de diversos historiadors, entre ells el doctor Josep Clara, autor d´obres de referència. Recentment, l´IEE ha editat l´obra Garriguella fortificada. També ha tingut una intensa feina divulgativa, en aquest camp, la Fundació Fortaleses Catalanes.
Malgrat la importància i la quantitat d´aquestes fortificacions, l´Alt Empordà encara no ha tret prou profit turístic i històric d´aquest patrimoni militar que va marcar una època. A Martinet de Cerdanya hi ha un espai visitable molt concorregut. Alguns cellers i ajuntaments organitzen visites puntuals. El Centre Excursionista Empordanès va habilitar un búnquer com a refugi al coll de Banyuls.
Això no impedeix que la visita lliure a aquestes fortificacions pugui arribar a ser tot un descobriment per a qui vulgui portar-la a terme. Les estructures són visibles a la vora de les carreteres comarcals i veïnals, des de Portbou fins a Sant Llorenç de la Muga. També n´hi ha al llarg de la costa i al Fluvià. Algunes construccions són d´origen republicà.
Per anar-hi, us recomanem portar roba adequada per evitar esgarrinxades, disposar d´un podall per a netejar la vegetació de les entrades i una llanterna per visualitzar el seu interior. Sigueu prudents i respecteu la vida animal que segurament trobareu en el seu interior, ja que solen ser un hàbitat favorable per a ocells, ratpenats, insectes i rèptils. L´aventura està servida.
