'Íntimo' és un espectacle molt personal i proper, amb el qual el bailaor Rafael Amargo aterra aquest dissabte (22.30 hores) a la Mar d´en Manassa de l´Escala. Serà el primer cop que actuï al Portalblau. Diu, en aquesta entrevista, sentir-se honorat de participar-hi. Assegura que a l´Escala potser li volaran els peus. De fet, és l´única actuació que oferirà aquest estiu a Catalunya. Tot un privilegi.
Com definiria l´espectacle 'Íntimo'?
És un espectacle que tinc dins el repertori de la meva companyia i, com indica el nom, és més íntim. És com un concert de ball i música amb peces meves, pròpies, però a través de diferents pals del flamenc, sense dramatúrgia, i on es ve a escoltar bon cante, bona guitarra i bon ball. És un espectacle directe al cor, per això es diu 'Íntimo'.
Arriba acompanyat per membres de la seva companyia?
Vinc amb dos bailaores, sis músics i jo mateix.
Quan actua en un Festival -encara es recorda el seu pas apoteòsic per Peralada- és quelcom especial?
A Peralada, va ser un regal, perquè vaig convidar molts artistes que havien passat per la companyia, va ser com una biennal de flamenc. Va ser una nit màgica, d´aquelles que acompanyen l´estiu amb la lluna, aquella nit va baixar el duende. Al voltant dels Festivals d´estiu, s´ha creat com una llegenda, com que allà es balla millor. És com torejar a la Maestranza o a Las Ventas, hi posen més esforç perquè, si ho fan bé, aquella nit els avala per molt de temps. En el món del flamenc i del ball és igual. Hi ha nits que ho has de fer bé, perquè la gent en parlarà, ho jutjarà, per bé o per malament. Per això els festivals tenen un valor afegit.
Vostè actuarà a Portalblau per primer cop. Això potser el fa diferent?
Per mi és un honor. Pujar sempre a la Costa Brava és meravellós. La vaig descobrir fa uns anys i amb la caravana recorro totes aquestes platges paradisíaques. No cal marxar fora. Vivim en un racó de món meravellós.
Alguns dels seus espectacles tenen uns anys però han anat evolucionant, com 'Poeta en Nueva York'.
Aquest, concretament, fa tretze anys que el tinc, i l´estiu passat vam fer trenta-tres funcions seguides a l´Alhambra de Granada.
Aquest estiu s'ha instal·lat a Madrid amb un espectacle nou.
Sinceramente és una estrena absoluta amb vestuari i ballarins nous. És una producció molt maca. En la direcció, m´ajuda Juan Estelrich juntament amb el nucli dur de la meva companyia, amb el qual he fet grans espectacles com 'Enramblao', 'Quijote' o el mateix 'Poeta en Nueva York'. No només hi haurà flamenc, sinó que també treballaré amb la dansa urbana.
A vostè, sempre li ha agradat barrejar estils.
És la filosofia de la meva marca i la meva companyia. Aquí porto deu ballarines i quatre ballarins i vuit músics. El so és molt diferent i el vestuari, alternatiu.
La seva companyia es manté sòlida a diferència d´altres que han desaparegut. Quin és el secret?
L´empresa privada dins el món de la dansa és difícil que es mantingui, perquè hi ha molts distribuïdors que venen el producte. Però tots som freelance. Anem trucant a la gent segons els concerts que van sortint. Jo, gràcies a Déu, puc mantenir el nucli dur de la companyia. Quan dónes treball, la gent és més fidel.
El flamenc encara enganxa. A Barcelona, vostè actua sovint al Palau de la Música, sobretot de cara al turisme.
Fa tres anys que hi faig un espectacle i encara hi ha gent que no ho sap, perquè és totalment enfocat cap al turisme i només es publicita de cara a ells. És molt estrany, però està bé que sigui així, perquè també em permet venir amb altres espectacles de la meva companyia.
El ball li ho ha donat tot?
No he tingut cap altra manera de comunicar-me. Algun cop he pensat a fer-ho amb altres arts, com la interpretació, i, de fet, he realitzat algunes peces.
Sempre diu que no li agrada que el cataloguin massa.
Això ho porto bé. Quan un vol ser més versàtil, ho ha de demostrar, intentar fer els treballs molt dignes per no semblar un intrús. Si fos a Amèrica, tot sumaria. Aquí és molt difícil.
Un dels seus reptes és fer El Público de Lorca. Magna empresa.
M´agradaria fer-lo, com també Los sonetos negros i una Bernarda Alba, un títol meravellós, amb el que voldria tornar a Granada. Lorca és sempre una font inesgotable on em puc recolzar.
A tots els espectacles hi posa una part de vostè important.
Sí, però Sinceramente arriba amb un procés terapèutic personal, amb un canvi meu que es notarà en la forma de ballar i de fer aquesta nova línia. És un flamenc sense contaminació, és molt espiritual, molt cap endins.
Això arriba després de quasi vint anys dalt dels escenaris.
Arriba quan no m´espanta quedar-me quiet. Abans ho havia de fer tot molt ràpid, veloç i amb l´energia que jo tinc. Ara crec que aquesta energia l´haig de canalitzar des de la quietud, la calma.
Potser ser a l´Escala l´ajudi.
Aquí vinc a divertir-me, perquè vindré a fer una juerga flamenca. A cada lloc has d´explicar el que vols. Per cada lloc, hi ha un moment. Un ha d´interpretar el que fa, no falsejar-ho.
