03 de juliol de 2020
03.07.2020
L'Empordà

El corb marí visita i resideix a la Costa Brava

Els exemplars joves es queden durant tot l'any a l'Empordà i els adults, a l'hivern, volen per niar a les illes Balears

03.07.2020 | 11:24
El corb marí estén les ales per eixugar-les al sol, ja que no estan impermeabilitzades.

El corb marí és un ocell fosc que veiem sovint parat a les roques del nostre litoral, de vegades amb les ales esteses, sol o en grup. De fet, hi ha dues espècies de corbs marins que visiten o viuen a la costa de l'Alt Empordà: el corb marí gros i el corb marí emplomallat.
El nom científic del corb marí és bastant curiós: Phalacrocorax, que prové dels termes grecs phalakros, que vol dir: calb, despullat, pelat i korax, que significa corb. Corb pelat, sense cap referència al seu hàbitat aquàtic.

El corb marí gros s'anomena Phalacrocorax carbo, és a dir: corb pelat del color del carbó, i l'emplomallat, Phalacrocorax aristolelis..., i aquí sí que no he trobat cap mena d'informació que expliqui perquè s'anomena corb pelat d'Aristòtil... De fet és curiós que es digui corb calb, ja que de calb no en té res.
El corb marí gros, com el seu nom indica, és més gran i fosc que l'emplomallat. Aquest darrer de vegades es veu verdós i al sol brilla amb irisacions com els dels corbs de terra. Per diferenciar-los cal que ens fixem en la taca blanca que té a la cara el corb marí gros, però també cal tenir en compte que el corb marí gros només ens visita en la temporada hivernal, mentre que l'emplomallat, quan són joves, fins als 3 anys, viuen amb nosaltres, i de grans van a fer els nius als penya-segats calcaris de les illes Balears.

El corb marí aristotèlic és més ràpid volant que el gros i es troba exclusivament al medi marí. El gros es pot trobar també en embassaments i rius. Tots dos es capbussen per pescar i alimentar-se, tot i que l'emplomallat no es llença des de l'aire, sinó que sura a la superfície i llavors es capbussa fins a 45 m de profunditat! Mai s'endinsa més d'un quilòmetre de la costa, ni s'allunya a més de 5 quilòmetres de la seva colònia.

Tot i que s'alimenten dins el mar, les seves plomes no estan impermeabilitzades, cosa també curiosa. Gairebé tots els ocells tenen una glàndula a prop de la cua que segrega cera i amb la qual es poden impermeabilitzar les plomes. Però el corb marí no. Per això els veiem parats amb les ales esteses: esperen que s'eixuguin, amb la calor del sol o amb l'aire del mar.
Al llarg de la seva vida, el color del plomatge canvia: de joves són més marronosos i de grans, més negres. Durant l'època de reproducció, l'emplomallat llueix el seu plomall verd damunt del cap i al gros li surten plomes blanques a la cara i al coll.

Construeixen els nius amb algues i branques i ponen de 3 a 5 ous de color blau cel, els quals coven durant 31 dies, en ple hivern, i al cap de dos mesos els polls ja poden volar. Darrerament s'han trobat parelles de corb marí emplomallat criant al cap de Norfeu, al parc natural de Cap de Creus, i també a les illes Medes i a les illes Formigues del Baix Empordà

Per saber tot això hi ha un grup d'ornitòlegs que es dediquen a anellar els corbs marins. Quan en vegeu algun, us podeu fixar si porta anella i anotar-ne el número, si es pot arribar a veure. Les dades es poden comunicar a la web marquesespecials.cat.

Fa dos estius vaig tenir el plaer de capbussar-me amb un corb marí emplomallat, que pescava sonsos a la platja de Portbou. L'ocell semblava que no tenia gens de por i vam estar jugant una bona estona. Parlant amb amics i coneguts, sembla que més gent ha pogut gaudir d'aquesta experiència, que espero que acabi sent habitual a les cales del nostre litoral.
És important respectar totes les formes de vida quan visitem les platges (i també el bosc, els rius, la muntanya). El respecte i la convivència amb altres espècies en el mateix lloc poden ser possibles. Els corbs marins no estan en perill d'extinció, però estan catalogats d'interès especial.

Com a curiositat, en algunes zones de la Xina s'utilitzen els corbs marins per pescar. Els posen una anella de ferro en el coll perquè no es puguin empassar els peixos que pesquen, i així el pescador es queda amb la captura del peix.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook