El govern d'Escòcia ha publicat aquest dimarts el seu "pla de transició" cap a la independència. El document especifica que, si els escocesos voten 'sí' al referèndum de la tardor del 2014, la independència es declararà oficialment durant el mes de març del 2016, deixant un període d'aproximadament un any i mig per negociar amb Londres la creació del nou estat independent. "L'informe ofereix un full de ruta clar sobre com Escòcia farà el camí des d'un sistema d'autogovern amb els poders retinguts a Westminster, fins a ser una nació amb els poders complets al nostre parlament nacional i amb un poble sobirà", ha assegurat la viceprimera ministra Nicola Sturgeon.

La intenció del govern escocès de l'independentista Alex Salmond és que Londres i Edimburg negociïn a partir d'ara, però especialment immediatament després del referèndum, i fins el març del 2016, la transferència de tots els poders necessaris per a la creació d'un hipotètic estat independent. El govern escocès demana que després de la consulta es prepari un calendari cap al 'dia de la independència', que Salmond vol declarar el març del 2016, just abans de l'inici de la campanya electoral de les properes eleccions escoceses, previstes pel maig d'aquell mateix any.

De fet, aquests comicis es convertirien en els primers de l'Escòcia independent, i tindrien caràcter constituent, ja que els seus diputats serien els encarregats de la redacció final de la futura constitució escocesa -que Salmond ja voldria anar preparant en els mesos anteriors a la declaració oficial de la independència.

En aquest sentit, l'informe apunta que entre la tardor del 2014 i la primavera del 2016 caldria crear una "plataforma constitucional per a l'Escòcia independent" que hauria d'estar ja en marxa pels comicis d'aquell mes de maig per permetre que el nou parlament ja pogués exercir totes les funcions d'una cambra completament independent.

Entre els temes que Londres i Edimburg haurien de resoldre durant els mesos posteriors a un vot afirmatiu en el referèndum, l'informe assenyala "la divisió dels actius i els passius" econòmics, entre els quals inclou "els beneficis del petroli, l'assignació de la recaptació d'impostos, les bases militars o els actius a l'estranger", "la transferència de l'autoritat política al parlament escocès i al govern de les institucions anteriorment controlades per Westminster", els elements "cooperatius que compartirien els pobles d'Escòcia, Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord", o "un calendari per la ràpida retirada de l'arsenal nuclear a Escòcia".

Entre el 2014 i el març del 2016, Escòcia seguiria sent part del Regne Unit, assegura l'informe, que destaca que, en aquest sentit, també seguiria formant part de la Unió Europea. De fet, el text estipula que seria durant aquest període durant el qual Edimburg hauria de negociar amb Brussel·les la seva continuïtat dins de la UE. "A més de les negociacions amb el Regne Unit, també caldrien negociacions abans de la independència amb la Unió Europea per acordar els termes de la continuació d'una Escòcia independent com a estat membre. El govern escocès creu que Escòcia hauria de continuar sent un membre de la UE", destaca el text, que no estipula com es farien les discussions.