'Diari de Girona' inicia els actes del 135è aniversari

Cent trenta-cinc anys no es fan cada dia. Ni tothom hi arriba. Diari de Girona —rotatiu del mateix grup editorial que l'EMPORDÀ—, fundat l’any 1889, ha assolit aquesta fita i durant els mesos vinents ho celebrarà amb diferents esdeveniments. El tret de sortida va ser aquest dijous al vespre, en un espai també històric: El Pati de les Magnòlies de la seu de la Generalitat a Girona. L’esdeveniment, rere el llindar de la porta principal de l’antic Hospital Santa Caterina, i flanquejat per deu arbres que donen nom al pati d’estructura rectangular amb l’escalinata construïda al voltant del 1.678, va reunir representants polítics, societat civil, anunciants, treballadors, extreballadors i col·laboradors del diari. Hi havia el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal; l’alcalde de Girona, Lluc Salellas; la vicealcaldessa Gemma Geis i Carreras; el president de la Diputació, Miquel Noguer; la delegada del Govern, Laia Cañigueral; el subdelegat del govern espanyol, Pere Parramon; el president de la Cambra de Comerç, Jaume Fàbrega; i el rector de la UdG, Quim Salvi, entre molts d’altres.

'De Girona, de valent'

Va ser un acte on els oradors van ressaltar que el diari és un referent en la informació local i un dels líders en la transformació digital. També la importància que darrere de la capçalera hi hagi el grup Prensa Ibérica. Durant l’acte es va fer públic un vídeo amb l’eslògan que acompanyarà una campanya d’imatge d’aquest diari a partir d’ara: 'De Girona, de valent'.

El discurs d’obertura va anar a càrrec del conseller delegat de Prensa Ibérica, Aitor Moll. El directiu va iniciar el seu parlament recordant els inicis de la capçalera i l’objectiu de la cadena de mitjans: «Diari de Girona ha volgut ser sempre un diari del seu temps i del seu territori, fidel als seus lectors i a la seva comunitat, els gironins i les comarques de Girona». Va parlar de «períodes de foscor feliçment superats ja fa molt temps». Va assenyalar que en el seu primer mig segle, Diari de Girona «va ser un dels diaris més influents del territori en una època de grans canvis culturals i socials amb la consolidació del catalanisme i la introducció de nous moviments com la renaixença, el modernisme i el noucentisme» i que en l’actualitat «continua essent un far informatiu i d’opinió en un període de profunds canvis socials, on evolucions tecnològiques» posen els periodistes «al davant d’oportunitats i amenaces que amb falta de perspectiva de vegades són difícils de distingir».

Moll va ressaltar la tasca del diari: «Ajudar els seus lectors a entendre millor el món en què vivim a través d’una feina periodística rigorosa, lleial i propera al territori». En aquest sentit, va indicar que «és gràcies a aquesta manera de treballar que Diari de Girona s’ha convertit en una referència indiscutible i en un pilar fonamental en la difusió de notícies locals, donant veu a aquells que no sempre tenen l’oportunitat de ser escoltats».

Treball i dedicació

El conseller delegat de Prensa Ibérica va mostrar-se orgullós, com a companyia propietària de «veure l’evolució i el creixement que ha experimentat aquest diari en els darrers anys». «No només s’han aconseguit assolir els objectius previstos d’audiència, de transformació, de publicitat, sinó que, s’ha aconseguit col·locar a Diari de Girona com el mitjà per excel·lència de Girona i de les seves comarques», va deixar clar. I va insistir en el fet que «aquest èxit no ha estat fruit de l’atzar, sinó del treball, la dedicació i el compromís de tots els seus treballadors». Moll va relatar que la clau era «una passió indestructible pel periodisme de qualitat» amb un equip que ha fet «gala d’una gran resiliència en adaptar-se als canvis i reptes de l’entorn digital, mantenint sempre l’essència i els valors que caracteritzen la capçalera».

Espavilar-se en el món digital

A continuació va ser el torn del president de la Diputació, Miquel Noguer, va començar ressaltant que «aguantar 135 anys» no era «gens fàcil» i que era «important destacar i important celebrar-ho». Noguer va deixar clar que «el Diari de Girona és un referent en el món digital» per insistir en el fet que era un dels mitjans «que s’ha espavilat més», en aquest àmbit. Va apuntar que «des que l’ha agafat la família Moll han passat les penúries» del passat i que actualment «és un dels diaris de referència, sobretot pel que fa a notícies de la demarcació».

Obrir la finestra a totes les veus

El director del Diari de Girona, Josep Callol, que és qui va dirigir tot l’esdeveniment, va començar el seu discurs posant sobre la taula l’objectiu principal d’aquest mitjà que ha viscut moltes històries, moments socials, culturals i polítics molt diferents, amb molts canvis, sobretot les últimes dècades: «El propòsit sempre ha estat el mateix: Informar d’allò que passa a les comarques de Girona i obrir la finestra a totes les veus, totes. Pensin el que pensin, sigui quina sigui la seva ideologia, la seva edat, la comunitat a la qual pertanyen, les aficions que tenen o els gustos. És igual. Com més persones puguin participar en el Diari de Girona, millor i com més diferents siguin entre elles, molt millor». 

Callol va explicar que el diari es fa, en part, gràcies als lectors que li fan confiança: «Ens assabentem de les coses perquè persones que no fan altra cosa que viure la seva vida, ens les expliquen i gràcies a això podem fer un diari, avui i fa 135 anys», va dir.

A continuació va insistir en la importància de la gent que decideix explicar un fet noticiable: «Es tracta d’explicar coses que passen, opinar i deixar que tothom opini d’aquestes coses. Els periodistes, sense aquestes persones que ens expliquen històries, no seríem res i no podríem exercir el nostre ofici.», va reiterar.

Va acabar el seu discurs amb dos apunts: l’evolució de les noves tecnologies i la informació i les dades que deixés palès que Diari de Girona creix en lectors cada dia. Sobre el primer punt, va explicar que en 135 anys han canviat «moltes coses» que, en realitat han servit «per millorar la forma de treballar i la qualitat del que fem». «La trucada o la trobada en un lloc, majoritàriament amagat de mirades indiscretes d’anys enrere, no fa tants, ara sovint es fa per correu electrònic, whatsApp, o qualsevol altra xarxa social» però va admetre que encara hi ha qui tira pel «romanticisme del vell Watergate» i té «alguna trobada» amb les seves fonts. Respecte del creixement en lectors va exhibir un reguitzell de dades: «Avui, l’edició de paper la llegeixen 31.000 persones cada dia, un 47% que l’anterior estudi de l’EGM. A l’edició digital hi entren cada dia entre 80.000 i 100.000 persones diferents i es llegeixen entre 200.000 i 250.000 pàgines». També va indicar que ha augmentat un 4% el tràfic de la web a l’abril, respecte al mateix mes de l’any passat. «Som líders digitals a les comarques de Girona i estem entre els set més llegits en català a Catalunya» I es va enorgullir: «En un any hem augmentat un 59% els nostres usuaris registrats, ja són prop de 90.000 persones que confien en nosaltres».

Les coses que passen a la ciutat

L’alcalde, Lluc Salellas, va iniciar el seu discurs amb un record cap a dos periodistes que estan «a l’exili»: Jesús Rodríguez i el gironí Josep Campmajó, inclosos a la causa del cas Tsunami. L’alcalde va recordar que el mateix any que es fundava el diari es va començar a construir el tren que connectava Girona amb Sant Feliu de Guíxols i va posar de relleu la família Masó, el dia en què va inaugurar a la Casa Masó, una exposició sobre Rafael Masó. Va recordar que el diari, durant dues dècades, es va imprimir allà. Salellas va lloar la capacitat d’informació local del diari: «Sense el Diari de Girona no s’haurien pogut explicar moltes coses que passen a la ciutat», va dir.

També va destacar l’aposta que en el seu moment va fer cap a la llengua catalana. El batlle va acabar amb dues cites de periodistes. De Ryszard Kapuściński: «Per ser un bon periodista s’ha de ser bona persona». I de Mònica Terribas: «Tenim una obsessió pel ritme que, en lloc de generar audiència, fabrica ignorància».

Mantenir la personalitat del 'Diari de Girona'

L’encarregat de posar la cirereta del pastís va ser el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, que va detallar que cada matí, de set a vuit, sent el diari que li entra a la bústia amb un soroll més fort que les campanes de la Catedral.

Va recordar una campanya del The Guardian on un repartidor llançava diaris als subscriptors amb l’eslògan «és un amic que cau a dins» per enllaçar-ho amb el plaer que sent en girar les pàgines del diari en paper. 

Va recordar la dualitat dels dos diaris quan va fundar-se aquesta capçalera, els dels Masó i els dels Rahola. Va ressaltar que l’exdirector del diari Jordi Xargayó, li va demanar escriure-hi fent «gironisme» i no política, i va apostar en relleu que al llarg dels anys tot ha evolucionat molt i que el diari, gràcies a Prensa Ibérica ha «guanyat estabilitat». Nadal va lloar també la «valentia» de Prensa Ibérica amb la seva apostar per mantenir la personalitat del Diari de Girona.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ