06 de març de 2021
06.03.2021
L'Empordà

Girona rep el fons documental d'Enric Mirambell, cronista oficial de la ciutat

La família dona 35 capses amb material personal, professional i part de la seva biblioteca L'acte es converteix en un reconeixement a la tasca del reconegut historiador, que va morir avui fa un any

06.03.2021 | 06:30

El fons documental del cronista oficial de Girona, Enric Mirambell, ha passat a mans de la ciutat gràcies a la donació que ha fet la seva família. Ahir, els seus fills van fer l'acte d'entrega a l'Ajuntament del fons, format per 35 caixes d'arxiu que l'historiador, bibliotecari i arxiver havia anat reunint al llarg de la seva dilatada trajectòria, i custodiant fins que va morir, avui fa just un any.

A l'acte hi van participar els tres fills de l'historiador, Enric Mirambell Roqueta, Montserrat Mirambell Roqueta i Remei Mirambell Roqueta, i també l'alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas, i el cap del Servei de Gestió Documental, d'Arxiu i Publicacions del consistori, Joan Boadas.

El material està lligat a la seva tasca d'elaboració d'articles i treballs sobre Girona, i està datat entre els anys 1930 i 2020. Inclou documents de caràcter professional i personal, i també part de la seva biblioteca.

Madrenas va agrair l'acte a la família i el va qualificar de «gest de generositat cap a la ciutat» que, «alhora, volem que sigui també un acte de reconeixement pel que Enric Mirambell va fer per Girona com a cronista oficial de la ciutat. Amb aquesta donació invertim els papers, de manera que ara serà l'Ajuntament qui preservarà i donarà a conèixer degudament els fons», va manifestar.

Per la seva banda, Boadas va reivindicar la tasca de Mirambell per «salvar els documents» que testimonien el passat de la ciutat, defensant que «els documents són la matèria de la memòria, sense documents no hi ha passat i sense passat no hi ha present». I va recordar que, «comparat amb algunes èpoques, ara tot és més fàcil, entre altres coses perquè les institucions han pres consciència, des de fa molts anys, de la importància del patrimoni documental».

Montserrat Mirambell va agrair les facilitats ofertes per l'Ajuntament en acceptar el llegat del seu pare. Una idea que va suggerir Joaquim Nadal en ser consultat per la família. Per ells, va suposar un «descans» poder fer entrega al consistori dels documents, «una part de la història de Girona» que quedarà «a l'abast de tothom» i no «tancat en un armari». La filla de Mirambell també va posar en relleu que el càrrec de cronista que li va atorgar el ple l'any 1987 (quan Mirambell ja estava jubilat) va ser un dels fets que més «il·lusió li va fer a la vida», i que tant això com els articles setmanals que escrivia a Diari de Girona «el van mantenir actiu» en l'etapa final de la seva vida.

Una reconeguda trajectòria

Enric Mirambell i Belloc (Girona, 1922-2020) va llicenciar-se en Filosofia i Lletres el 1945 per la Universitat de Barcelona, i va entrar a treballar al Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs l'any 1954. Va dirigir la Biblioteca Pública de Girona (1949-1987), l'Arxiu Històric de Girona (1952-1985), el Centre Coordinador de Biblioteques de la Província (1955-1980) i la Casa de Cultura (1966-1982). També va exercir de docent, i va ocupar càrrecs destacats com el de delegat del ministeri de Cultura a la ciutat (1978-1980). Com a cronista oficial, va ser col·laborador de Diari de Girona, on publicava articles setmanals sobre episodis històrics de la ciutat.

El llegat de Mirambell

Entre el fons professional, destaca la documentació de la seva etapa com a funcionari a la Biblioteca Pública de Girona i a l'Arxiu Històric, amb materials sobre el procés d'oposicions per accedir a la plaça de funcionari, nòmines, escalafons o relacions de funcionaris, entre d'altres. També hi consten mecanoscrits originals, apunts i notes diverses escrits entre el 1987 i el 2015, sobretot pertanyents al període de Mirambell com a cronista de la ciutat.

A més, el fons conté documentació auxiliar per a la redacció d'articles de divulgació i obres més científiques; retalls de diari, alguns dels quals testimonien la seva presència en mitjans de comunicació o la seva participació en actes i tribunals qualificadors; documentació de la seva activitat com a docent entre els anys 1947 i 2020; documentació relacionada amb el seu nomenament com a delegat provincial del Ministeri de Cultura, i separates i exemplars de revistes publicades en les quals va col·laborar entre el 1963 i el 2003.

En el vessant personal, resulten d'especial interès les llibretes i quaderns d'anotacions que Enric Mirambell va escriure entre el 1966 i el 1980; la correspondència de caràcter personal rebuda i emesa del 1960 al 2015; fotografies, o documentació relacionada amb trobades familiars o amb excompanys d'escola.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook