18 de març de 2020
18.03.2020

30 segons

19.03.2020 | 06:30

L'alcaldessa em cau bé. Comprendran, tanmateix, que això no ho és tot. La doctrina patentada pels separatistes sobre la llibertat d'expressió és digna de recerca acadèmica, entre altres coses, perquè ha aconseguit arrossegar la seva desviada percepció d'aquest concepte un bon nombre d'adeptes, correligionaris del «processisme» que, com qualsevol fanàtic, no té capacitat de qüestionar les accions del seu líder.

Després de sentir tantes vegades que la llibertat d'expressió troba el seu límit en els drets de tercers i no voler entendre-ho, l'alcaldessa de Girona va tornar a oferir-nos un espectacle polític, no per cèlebres discursos sinó per aquesta forma tan espanyola d'« ordeno y mando». Jo hi vaig contribuir, és clar. No obstant això, excusant-me, diré també que la meva indignació sorgeix del seu mètode; ser ambaixadora de la llibertat d'expressió però fer callar mil i mil vegades l'oposició.

El debat plenari el regula i modera l'alcalde, però no ho fa sobre la base d'una revelació divina sinó en el compliment stricto sensu d'un reglament. Reglament que de vegades oblida expressament. Com oblida també apagar el micròfon.

Quin dubte hi ha que l'alcaldessa no combrega amb les meves idees polítiques? I, no obstant això, no concedir la paraula per al·lusions directes o retirar-la en un conat de superioritat moral que aixeca els riures dels curiosos, supera el límit de la discrepància política. Empatxada de llibertat d'expressió, de llaços i de plors, d'un món amb filtre groc, d'oprimits amb cotxe oficial, « quien al cielo escupe, en la cara le cae».

30 segons per contestar a una al·lusió directa, una acusació al meu partit d'abraçar «teories xenòfobes del neofeixisme»; ens hem tornat bojos? Ho repeteixo: 30 segons per contestar una al·lusió directa, una acusació al meu partit d'abraçar «teories xenòfobes del neofeixisme». Que li sembli a un que hi ha elefants roses volant pels carrers, qui sóc jo per jutjar-ho? Però qui és l'alcalde que no permet a un portaveu contestar a una al·lusió? Presentin-me un reglament municipal que no reculli el dret a resposta davant un esment directe a un regidor, si n'hi ha.

Revelaré el que l'espavilat oient de l'últim ple haurà notat: en una surrealista moció del partit d'ERC s'apel·lava a aïllar partits polítics que no són del seu grat en les institucions. I l'alcaldessa va creure prendre-s'ho al peu de la lletra; perquè va creure que nosaltres érem els dolents. Doble error. Arribats a aquest punt, qui li farà entendre el contrari? Laissez faire et laissez passer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook