19 de desembre de 2018
19.12.2018
L'Empordà

El darrer hivern

19.12.2018 | 06:30
El darrer hivern

L'hivern és un estat de la matèria, no és gasós, ni líquid, ni sòlid, és com una mena d'ordenació cristal·lina de la vida que es condensa a la punta dels dits. L'hivern és el gran tros de foscor que ens correspon, és una humil fracció de l'univers de les paraules que batega en la part més freda dels calendaris. L'hivern és un estat definitiu, després ja res tornarà a ser igual. Cada hivern porta incorporada la seva càrrega de fatalitat.

L'hivern és un temps de recloure's i de repensar-se. Sota el barret les idees hivernen, el nas es fon darrere la bufanda i les ulleres s'entelen amb un baf espès que es barreja amb una boira flonja, un núvol fred que es cova entre els arbres i el riu. Aquell sol color de palla esgrogueïda, que pintava en Pla en el seu quadern, amb prou feines és capaç de trencar el vel d'eternitat que va teixint l'hivern damunt les voreres i en la sorra dels jardinets urbans.

Hi ha bàsicament tres grans escoles europees de jardineria: la francesa, l'anglesa i la italiana, nosaltres som més de jardinets. Aquí tot és petit, menut, apamat. Un rierol que només baixa mig ple els dies de pluja ens sembla el Tàmesi, d'un carreró amb una farmàcia i un parell de bars en diem avinguda, i un pardal és un monstre horrible –com una mena de Godzila– capaç de destruir tot un parterre que ha costat la dedicació de diverses generacions de floricultors locals.

De la mateixa manera, els nostres hiverns són una condensació de diferents climatologies, cultivades en mode Bonsai, i per aquest motiu aquí els homes del temps fan sempre aquella cara de director de cinema japonès disposat a dirigir el que calgui.

Ara el nostre hivern a la menuda ja ha arribat i, si els vells tenen raó, no ens abandonarà fins que les roses sagnin en els jardins municipals. Mentrestant sortirem al carrer cada dia, saludant els coneguts, els reconeguts i els distrets amb una barretada simulada i respirant a fons l'aire fred de la nostra vida, com si aquesta fos la batalla definitiva, una història en què l'hivern guanya i nosaltres perdem, sempre perdem.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook