20 de octubre de 2018
20.10.2018

De Catalunya a la lluna

20.10.2018 | 06:30

Al futur, que jo sàpiga, encara no li ha arribat l'hora del desdoblament per sexe. El futur i la Futura són coses diferents, però molta gent no ho sap, no saben que la Futura és un tipus de lletra, dissenyat a Alemanya pel prestigiós tipògraf Paul Renner en aquella època –curta– d'entreguerres del segle XX. Renner va voler fer avinent una noció clara de modernitat ja en el nom mateix d'aquest caràcter lineal.

La Futura significava una nova via entre la lletra gòtica, adaptada per Gutenberg en els primers tipus mòbils, i els caràcters romans que ja s'utilitzaven en l'escriptura capitular a l'antiga Roma. El tipus ideat per Renner combinava formes quadrades, rodones i triangulars, adoptant d'aquesta manera els principals postulats estètics del modernisme. Els nazis van acabar prohibint-la, pel seu significat innovador però també a causa de l'antifeixisme militant del seu creador.

Després de la Segona Guerra Mundial van sorgir altres tipus de pal sec –els anglosaxons en diuen grotesques–, sobretot l'Helvètica, que tothom coneix i usa, però el disseny elegant i sinuós de Renner ha anat joiosament de mà en mà i no ha deixat mai d'emprar-se, des dels caràcters metàl·lics primitius fins als dissenys digitals actuals.

La Futura va ser utilitzada profusament pels cartellistes catalans durant la guerra i posteriorment en multitud de casos, des dels catàlegs d'Ikea o de Volkswagen a la cartelleria dels ferrocarrils francesos. Va ser el tipus oficial dels Jocs Olímpics de Moscou i la tipografia favorita de cineastes com Stanley Kubrick o Wes Anderson, però la culminació de la seva línia clara, va ser en la làpida commemorativa que els astronautes americans van deixar –aviat farà 50 anys– enmig de la magnífica desolació lunar i on deia «venim en to de pau i en nom de tota la humanitat». Però poca gent sap que aquells tipus en concret provenien de l'empresa Neufville, una foneria tipogràfica instal·lada en el barri barcelonès de Gràcia des de 1885 i que havia comprat els drets de la Futura a finals dels anys vint. L'estiu de l'any que ve, quan no es parli d'altra cosa, retinguin aquest detall.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook