El trencament de la disciplina de vot de cinc diputats del PSC i la dimissió de dos importants càrrecs de la Federació gironina del PSC posa de nou sobre la taula de discussió fins a on arriba la llibertat de cadascú i quins són els límits de la disciplina de vot que imposen les organitzacions sobre aquelles propostes que afecten creences i sentiments essencials de les persones. És la democràcia col·lectiva que comporta la pèrdua de la llibertat individual. Però fins a on arriba la democràcia dels partits quan s'aboleix, i per a determinats temes cabdals per al futur de les persones, el principi de la llibertat de vot? Són els partits una pseudodemocràcia que només articulen la llibertat en determinats temes de consciència? I jo em pregunto, a on comença i acaba aquesta consciència? Els sentiments són part de la consciència col·lectiva? I quins poden ser aquests i qui decideix que ho són o no? La direcció d'un partit o els seus acords assemblearis o estatutaris, poden limitar la capacitat de decidir sobre la dels ciutadans als quals representen? No és això una contradicció que els dirigents fàcilment intenten argumentar en sentit contrari al que té la democràcia? Arribats a aquest punt, hem de poder reflexionar novament sobre què significa llibertat en un model democràtic. I es podrà contestar que són les regles del joc polític, consensuades, i que qui no hi vulgui jugar n'haurà de sortir.

I tot això passa en un context social, polític i econòmic que no para de canviar. Aturats, prima de risc i corrupció. Els casos de presumptes corrupcions que afecten els partits més importants, PP, PSOE, PSC, CiU, els noms d'imputats que no condemnats, que formen part de la història actual d'aquestes formacions i tot un seguit de denúncies posen en relleu que això no és un fet casual. És i ha estat probablement un fet habitual, vinculat a la manera de ser i de viure en aquesta geografia calenta i que ha estat la crisi econòmica l'encarregada de posar-la de manifest. Algú s'imagina què estaria passant, d'amagatotis, sense aquesta crisi?

Avui, confiar comença a ser un verb que es conjuga en negatiu i on no hi cap altra resposta que el càstig exemplar i la renovació d'una caducada classe política. Avui, el dret a decidir ha passat en segon terme en els titulars de la premsa cedint el protagonisme a la corrupció. Però en el que afecta molts gironins, el dret a decidir s'està barrejant amb els problemes socials. Un cop més la vergonya no està en el gran ventilador que s'ha posat en marxa sinó en la merda que hi ha en tot el seu entorn. Si hem d'exercir el dret a decidir, haurem de decidir sobre què decidim primer, és a dir, sobre què és més prioritari.