el 19 d'octubre de 1999, les Nacions Unides van proclamar el dia 25 de novembre com a Dia Internacional per a l'eliminació de la Violència Contra la Dona en recordança de les germanes Mirabal. Les germanes Mirabal eren de la República Dominicana i eren opositores al règim del dictador Trujillo. El 25 de novembre de 1960, quan anaven a veure els seus marits a la presó, sicaris del dictador militar van provocar-los un accident mortal.

La violència dels mascles contra la dones se segueix practicant al món malgrat els 52 anys transcorreguts des de sacrifici de les germanes Mirabal i malgrat l'aposta efemerídica de l'ONU. És practica més en llocs on la situació política és inestable i les guerres són freqüents (violacions sistemàtiques de dones en les guerres africanes); però es practica massa, encara, en els anomenats països del Primer Món. La violència contra les dones al món occidental abraça molts aspectes de la vida, molts moments de l'existència: la desigual repartició de les tasques domèstiques, la desigual paga patronal per la mateixa feina, els abusos i tocaments, les violacions, l'acuit sexual al treball, la vexació i l'insult... Aquesta violència es manifesta ben aviat als patis de les escoles i instituts. Dissortadament, els nens i nenes, els nois i noies, reprodueixen sovint els rols i els comportaments que veuen a casa i els que se'ls mostren a la TV i a Internet. I moltes vegades no són pas precisament exemplars. Hi ha també, desgraciadament, comportaments polítics que no hi ajuden gens. A Girona en tenim exemples propers i recents: si una víctima a qui un polític fot mà, en lloc de denunciar-lo, intenta extorquir-lo per diners, està fent un lamentable favor a les dones i a la societat.

No és que no em sembli bé el que s'ha programat per commemorar aquesta data de l'ONU a tot el món i a Girona també, però aquest any, que em perdonin tots plegats, tocava parlar i evocar la figura de María Santos Gorrostieta. María Santos, metgessa de professió i alcaldessa, entre 2008 i 2011, de Tiquicheo de Nicolás Romero (Michoacán, México), una ciutat de 14.000 habitants, va ser brutalment torturada i assassinada fa pocs dies pels autoanomenats "Caballeros Templarios", un grup criminal organitzat. Era el tercer atemptat que patia. En el primer, el 15 d'octubre de 2009, va morir-hi el seu marit i ella va sobreviure de miracle; el 22 de gener de 2010, el segon atac va estar a punt de matar-la. Vivia apartada de la política amb els seus tres fills. Tenia 36 anys. Fa un any va escriure una emotiva carta. En destaco un fragment perquè serveixi d'homenatge: "a pesar de mostrarme como alguien ?fuer?te e inquebrantable, dentro de mí, sigo siendo una mujer, frágil, soñadora, romántica, madre, pero eso sí, con una determinación inextinguible para seguir en mi misión de servicio al frente de esta administración para la que fui elegida y ayudar a los que menos tienen y que aún viven en un gran estado de vulnerabilidad". Tres visques des de Girona per a aquesta gran dona!