S'ha de ser cec per no veure-les. I sobretot s'ha de ser mut o manc o hipòcrita integral per no fer-ne cap comentari. Ahir, a peu de carretera, entre Blanes i l'aeroport, eren 14. Gairebé totes molt joves, mig despullades, soles, entre el voral i la zona boscosa, sempre a prop d'una cadira, el seu far, el seu reclam.
La gent diu que són putes, però jo només vaig veure dones. (No hi ha mascles de tors nu o cames depilades a la carretera). Només hi ha dones, la majoria estrangeres, la majoria de pell blanca, totes joves, totes dones molt joves. Miren, somriuen, caminen, s'asseuen. El que fan més, però, és esperar. Són dones que esperen.
Descartat per estúpid i improbable que alguna d'elles sigui a peu de carretera -torrant-se al sol- esperant un príncep blau que baixi del cotxe i les dugui a l'olimp de les pretty woman; descartat per la poca gràcia i el risc que es corre en aquesta feina que hi siguin per plaer; descartat per sentit comú que pensin que aquesta és la seva vocació; cal convenir que aquestes dones joves -14 ahir entre Blanes i Vilobí- són a peu de carretera, o bé per necessitat -que és una misèria enorme- o bé per obligació -sota el jou d'un macarró que les extorqueix i esclavitza.
Les dones joves que necessitades de diners són a peu de carretera esperant clients solvents i poc fastigosos que amb les mínimes manyagues els proporcionin el més gran benefici -sempre a mitges amb un desgraciat que se n'aprofita-, són la punta de l'iceberg de totes les misèries.
Hi haurà qui dirà i defensarà que aquesta és una manera com una altra de guanyar-se la vida; qui argumentarà sobre l'antiguitat del comerç de la carn i tota la prostitució de club i cabaret de la província; qui argüirà la funció social i pacificadora de conflictes de les dones desfogadores de passions, etc., però jo ahir vaig veure 14 dones joves, soles, al marge perillós d'una carretera, perdent la intimitat, la dignitat i l'estima, d'una manera miserable. I vaig intuir que uns quants individus del gènere masculí amb un curtcircuit permanent entre la massa encefàlica i el membre, i uns quants euros a la butxaca, practicarien amb elles el més vell esport de l'home: humiliar la dona per sentir-se algú.
