El maig del 2004 la Diputació de Girona, llavors governada per CiU -amb Carles Pàramo com a president-, i el Consell Comarcal, -amb el convergent Gabriel Casas de màxim representant- van impulsar un estudi perquè Campdorà acollís les instal·lacions de la nova macroincineradora. Les dues institucions, a més de l'Ajuntament de Girona, van fer un estudi per definir les necessitats que en matèria de tractament de residus tenia el conjunt del Gironés. Posteriorment, el Consell Comarcal va exigir que s'ubiqués a Girona, ja que generava el 70% dels residus.
L'Agència de Residus de Catalunya i l'Ajuntament de Girona va presentar la setmana passada un projecte que convertirà l'actual planta de Campdorà en una macrocomplex amb una gran incineradora i altres edificis de gestió de residus. Les futures instal·lacions hauran de prestar servei a tota la comarca del Gironès i ja s'ha anunciat que podrà assumir les deixalles de 175.000 habitants. Tot plegat, sense descartar una magnitud encara més gran que doni servei a pobles d'altres comarques, com podrien ser alguns del Pla de l'Estany, que té el seu abocador al límit.
El nou emplaçament constarà de diferents estructures en un total de 54.0000 metres quadrats i amb alçades de fins a quaranta metres, a banda de la xemeneia de la incineradora, segons la documentació a la qual ha tingut accés Diari de Girona. El Pla Especial preveu un total de 193.561 metres quadrats.
Precisament van ser els representants de CiU a la Diputació i al Consell Comarcal els que van reclamar la ubicació de la incineradora. Un estudi va posar de manifest la necessitat d'incrementar la quantitat d'escombraries que es tractaven a Girona i defensava ajuntar tots els residus de Girona, Salt i Sarrià amb la de la resta de la comarca. Aquest increment facilitava, segons l'informe, l'economia d'escala necessària per fer viable la construcció d'un complex de residus de majors dimensions. Les característiques bàsiques de la nova instal·lació, la capacitat en funció del creixement demogràfic previst, les fraccions diferenciades a tractar i les tones de dimensionat que actualment regeixen el nou complex eren les que es detallaven en el dictamen encarregat per Pàramo, Casas i Pagans.
L'estudi incloia una anàlisi d'ubicacions del nou complex en funció de les distàncies que hi ha entre tots els contenidors de la comarca i concloïa que, per tal que el cost i la contaminació derivada del transport fos el mínim, la planta havia de situar-se al municipi de Girona. L'estudi apuntava l'emplaçament de l'actual incineradora com a idoni tant per raó geoestratègica com per les sinèrgies que podia generar amb la depuradora, així com pels ràpids accessos als principals nusos de comunicació.
Reunió d'alcaldes
El dictamen va ser presentat als alcaldes del Gironès en un Consell d'Alcaldes organitzat pel llavors president del Consell Comarcal de CiU, Gabriel Casas. En aquell Consell d'Alcaldes es va demanar a Girona que, donat que era qui aportaria un 70% dels residus, hauria d'assumir la nova planta a la zona de Campdorà on ja estava ubicada l'actual.
Fonts del govern municipal van assegurar que el document encarregat per la Diputació, el Consell Comarcal i l'Ajuntament de Girona va ser assumit per l'Agència de Residus com a propi. D'aquesta manera, el procés va continuar i va donar lloc a l'estudi detallat i la futura construcció del "Complex tecnològic de Tractament de Residus de Campdorà" com l'han batejat l'Ajuntament i l'Agència de Residus.
