En un d’aquests darrers dies de postconfinament, hem rebut la trista notícia que la Rosa Maria Sardà ens ha deixat, com també va traspassar fa pocs mesos Josep Maria Benet i Jornet, tant ell com la Rosa Maria Sardà compartien trobades, records, riures, estius i vetllades amb amics a Ventalló, i allà, dit per ells mateixos, van viure alguns dels anys més feliços de la seva vida.
Rosa Maria Sardà, juntament amb el seu marit en aquell moment, Josep Maria Mainat, la parella formada per Terenci Moix i Enric Major, l’Àngels Moll i el productor Sergi Schaaff, i en Josep Maria Benet i Jornet i la seva parella , compartien vacances, amistats, festes i la tranquil·litat que els donava el poble i el seu entorn. Freqüentaven sovint el restaurant de l’Arbresec regentat per en Menesses, el pub La Bassa, ara restaurant, així com les botigues del poble, ca la Flora, ca la Pura i la carnisseria Roca. De tot això, fa més de 30 anys.
Els seus caràcters i personalitats contrastaven amb la pau i tranquil·litat que es respirava en el nostre municipi, però això era precisament del que es tractava, del contrast de les seves vides, amb la vida de Ventalló, on sempre van ser acollits. Sense grans escarafalls, ni fent-los la cort, que molts d’ells detestaven, sobretot la Rosa Maria Sardà. Ella volia passar desapercebuda, sense aconseguir-ho en moltes ocasions.
«Aquesta tranquil·litat que van trobar a Ventalló, els va fiançar com a grup i els va permetre obrirse, provocant, fins i tot, que la Rosa Maria participés de forma espontània en la venda de números d’una rifa»
Aquesta tranquil·litat que van trobar a Ventalló, els va fiançar com a grup i els va permetre obrirse, provocant, fins i tot, que la Rosa Maria participés de forma espontània en la venda de números d’una rifa, que com vosaltres comprendreu es va convertir en el millor espectacle de la festa major, sense cap mena de dubte.
Després del trencament de diverses parelles del grup, la freqüència en les trobades i estades a Ventalló es van anar desdibuixant, la colla es va anar distanciant, però l’amistat entre ells s’ha anat mantenint. Tots van conservar la casa de Ventalló durant molts anys, fins i tot podríem dir que tots la conserven, encara.
A Ventalló el que s’ha conservat, és la nostàlgia dels moments viscuts i de les anècdotes amb cadascun d’ells, en les persones que van viure aquells moments. Mirant enrere, ens resta, com als protagonistes de la història, la nostàlgia i el record del que va transcórrer aquí i enlloc més.
De ben segur que tots ho vam fer possible, mantenint a aquestes persones, que s’allunyaven dels focus, resguardats entre els nostres carrers perquè poguessin fruir de la llibertat de no saber-se observats.
*Remei Costa és alcaldessa de Ventalló
