Els dos germans vilafantencs, Sergi i Nil Franch estudien a Figueres però practiquen waterpolo al Club Natació Sabadell i al Club Natació Olot respectivament. Actualment, en Sergi té setze anys i en Nil, dinou. Sergi, que és el germà petit, es troba en un dels clubs més reconeguts nacional i internacionalment.

Anteriorment, havien jugat tots dos al Club Waterpolo Figueres fins a que els dos clubs mencionats els varen fitxar. «L’any passat vam fer molt bona temporada amb el Figueres, però l’equip es va desmuntar i sabia que havia de marxar si volia seguir creixent. Em van trucar del CN Olot, que acabava de pujar a Primera Catalana, i un equip de Bilbao de Primera Nacional per a que jugués amb ells. Vaig decidir anar a Olot» confessa Nil. Aquest mateix, jugarà a Primera Divisió Catalana la temporada vinent ja que l’Olot no ha pogut superar els play-off d’ascens. Nil que no amaga que el fet de no pujar «ha estat una decepció», també diu que «l’objectiu del club era consolidar la Divisió i no baixar i, hem estat a punt de pujar a Segona Nacional. Tot i així, m’ha decebut no pujar perquè era una il·lusió que teníem tots».

D’altra banda, Sergi juga amb el Sabadell amb els cadets, que són cinquens de la lliga dels vuit primers de Catalunya, amb els juvenils, que són tercers dels vuit primers de Catalunya i també juga en el segon equip absolut, on Sergi ha comptat aquesta temporada amb un bon nombre de minuts i; han quedat primers de Primera Divisió Catalana. Tot i així, «no pugem a Segona Nacional perquè ja tenim el primer equip a Divisió d’Honor i mantenir un altre equip a Nacional suposa entre vint i quaranta mil euros més per temporada».

Sacrifici

Nil assegura que jugar a l’Olot, «és un sacrifici físic i econòmic» perquè «m’he de compaginar la feina, els estudis i el waterpolo, que no és fàcil». No obstant, Nil reconeix que el seu sacrifici és menor que el del seu germà Sergi. Sergi explica que: «Vaig entre tres i cinc dies per setmana a Sabadell. Surto de l’institut a dos quarts de tres i, a les tres ja marxo cap a Sabadell i no torno fins les deu. Estudio al cotxe o a casa fins tard. És un sacrifici molt gran pels meus pares ja que m’han d’acompanyar sempre». Tanmateix, tots dos conclouen «aquest sacrifici val la pena».

Els dos esportistes altempordanesos s’han vist quasi bé obligades a marxar de la comarca per a poder seguir creixent com a waterpolistes. Tot i així, segueixen entrenant entre un i dos cops per setmana amb el CW Figueres ja que els hi queda més a prop de casa i és el seu club d'origen.

Objectius

En Sergi desvela els seus objectius i il·lusions dins del món de Waterpolo. Diu que «vull arribar al 1r equip del Sabadell i ser professional. També m’agradaria jugar les Olimpíades». Per altra banda, Nil, té clar que vol «pujar a una divisió nacional l’any vinent» ja que acaba de veure com el seu equip, després de vint anys sense la possibilitat d’un ascens nacional, es quedava a les portes d’aconseguir-ho.

Ajuts | Manca de beques per als waterpolistes

«El que m’entristeix és que no rebo ajudes d’enlloc. Per exemple, quan vaig anar al Centre d’Alt Rendiment (CAR), amb l’objectiu d’arribar a jugar amb la Selecció catalana, vaig passar totes les proves, però la Covid va impedir que es fes gran cosa. Més tard, van acabar donant beques i varen ser totes per als barcelonins i els estrangers i no per a gent com jo, que viu a dues hores del centre. No ho entenc i m’enfada» explica Sergi Franch. Els dos germans acaben queixant-se que «els waterpolistes rebem molt poques ajudes».