«Amb la natura, la gent s’hi ha reconnectat a la seva manera»

L’excursionisme va més enllà de l’esport. Així ho explica el president figuerenc del Centre Excursionista Empordanès, definint-lo com una pràctica «esportiva, cultural i social».

Deixant de banda l’obvietat, què entenem per centre excursionista?

Intentem ser un espai social i cultural amb voluntat de donar a conèixer el territori. Volem fer aquest pont o xarnera per apropar el patrimoni de la comarca a la gent. Abans, era un espai on trobaves gent amb afinitats semblants per fer excursions. Ara, les xarxes socials ho han canviat tot, però seguim fent les excursions de petit format i, rarament, som menys de trenta. El que ens agrada molt és la connexió intergeneracional que tenim.

Què vol dir?

Això és un centre excursionista. Permet que jo hagi après a anar d’excursió amb ell, però la seva filla ha ensenyat als meus fills, per dir-ho d’alguna manera. Aquesta relació entre diferents generacions és la que nodreix la cultura de muntanya. És de les coses més boniques que tenim.

A part del vessant esportiu, de moment, aconsegueixen crear aquest teixit social?

És el que busquem. Ara, l’excursionisme va molt amb els rellotges intel·ligents, les dades i aquestes coses modernes. Està molt bé, no dic que no, però la cultura de muntanya és anar a fer una travessa, no perdre’t, mirar, veure el paisatge i saber entendre’l. És descobrir el país a un ritme tranquil. Últimament es coneix una mica més, però, fa dos dies, poca gent sabia el que era Sant Quirze de Colera.

Creu que, amb el que estem vivint, la gent valora més les relacions personals que comentava i amb la natura?

La segona sí, sens dubte. Només cal veure els llocs més coneguts, estan plens de gom a gom. Amb la natura, la gent s’hi ha reconnectat a la seva manera. Sobre les relacions socials, pel que hem vist, també. La gent té ganes de gent, de veure’s i ho hem viscut molt de prop.

Són una entitat amb sis-cents socis i escaig. Déu-n’hi-do.

Tenim una massa social que està molt bé, però la manera de reconnectar amb aquesta no és fàcil després de tot. Pengem les excursions a la web, per exemple, unes propostes perquè la gent pugui fer-ho com i quan vulgui. Tampoc sabem què podrem i què no podrem fer en un futur. També és cert que ara sabem que podem fer una mica més que l’any passat, per exemple.

Els joves també necessiten això.

Crec que sí, perquè el lleure s’està fent des d’un altre lloc. No dic que estigui malament, no passa res, tot és compatible, però les entitats fem altres coses.

Hem parlat del vessant social, saltem a la cultural. Ja tenen perfilada la Mostra?

Estem començant a treballar-hi. Mantindrem els pilars bàsics: la sessió d’instituts, la presentació del llibre, les projeccions i el concurs de fotografia. A partir d’aquí, volem donar força a ponents de la zona i ens agradaria fer una aproximació a escoles. Volem que la mainada obri els ulls i vegi que hi ha moltes més coses que les que tenen davant. També et diré que la nostra part cultural va més enllà del festival.

En quin sentit?

Quan vas a fer excursions a l’Atles, el Pakistan o on vulguis, culturalment, també és interessant. Però vas a fer una muntanyeta de per aquí i també ho és. El que veus és el que t’enriqueix, el camí i l’excusa d’anar a fer muntanya.

Amb tot això, quins reptes té el centre pel futur?

Hem intentat assentar l’estructura que teníem, explicant el que fem. Que la gent sàpiga que és un centre obert a tothom. Hem fet una feinada interna bestial en dos anys i volem tornar a obrir el centre a la gent, tornar a sortir fora, tornar a gaudir.

Hem parlat de moltes coses, però no gaire d’esport. Quin paper hi juga en l’excursionisme?

És l’excusa, la llonganissa, la carrota davant o com li vulguis dir. Les vistes des de dalt són més maques quan has suat que quan has pujat en cotxe. Aquest és el sentit, aquest esforç ens fa gaudir-ho més i cadascú té la seva pròpia motivació. L’excursionisme és una mica de tot, i com mires el territori des dels teus ulls. És més que esport.