Als seus 31 anys, el futbolista que durant més d’una dècada ha defensat la porteria del Borrassà CF penja els guants. Aleix Planas Freixes es retira del futbol abrigat pel caliu dels seus companys i amics i, sobretot, de la seva família, que l’ha acompanyat al llarg de la seva trajectòria esportiva des que, amb només 7 anys, va debutar sota els pals del Juncària CF, com a prebenjamí.
Aleix Planas Freixes va disputar el darrer partit de la temporada 2020-2021 contra el Viladamat CF, amb empat 2-2, al Municipal de Borrassà, en la lliga de 3a Regional. Tothom sabia que aquell dia era molt especial per a ell i, per això, quan menys s’ho esperava, l’estadi va col·locar-lo al centre de tots els focus.
La junta directiva va retre-li un emotiu homenatge i Marc Solà, directiu, després d’un parlament en què va elogiar la dedicació del porter a les files del Borrassà, va fer-li entrega d’una placa commemorativa perquè mai oblidi el seu pas pel club. I de ben segur que no ho oblidarà, tenint en compte que, si es miren els números, es troba entre els porters amb més minuts jugats a l’Alt Empordà.
Aleix Planas Freixes ha jugat més de 730 partits oficials, gairebé sempre com a únic porter de l’equip
Al llarg de la seva etapa esportiva, Aleix Planas Freixes ha jugat més de 730 partits oficials, gairebé sempre com a únic porter de l’equip. I, si es compten els no oficials, es calcula que ha estat actiu als camps de futbol en un miler de partits. La seva família ha afinat encara més. «Ha fet 66.600 minuts jugats en parits oficials, una bogeria. Si comptes que fan dos entrenaments per setmana i un partit, són gairebé 200.000 minuts. Tota una vida, que ara canvia», somriu el seu pare, Juli Planas, parlant d’ell amb orgull.
Aleix Planas Freixes és enginyer tècnic industrial en l’especialitat de mecànica i, fins ara, ha pogut compaginar el futbol amb la seva vida personal i professional. Va començar a jugar a futbol la temporada 1997-1998 al Juncària i, posteriorment, va passar per la Penya Unionista Figueres (PUF), als equips de benjamins, alevins, infantils, cadets, fins a la darrera categoria al club, la de juvenils. En acabar l’etapa a la PUF, un grup de jugadors, entre ells ell mateix, van anar al Borrassà CF, a 3a Regional, i d’aquí ja no es va moure. D’això fa dotze anys.
El dia en què el porter es va acomiadar del Borrassà per posar punt i final a la seva faceta com a futbolista, també van penjar les botes de l’equip Jordi Serra i Roger Hurtos, els quals van rebre un record de la junta directiva del club.
El futbol, cosa de família La seva germana Laia
Laia Planas Freixes, la germana de l’ara exporter del Borrassà, ha deixat petjada en el futbol femení altempordanès. La Laia i l’Aleix van coincidir al mateix equip quan ella tenia 8 anys i el seu germà 7, al Juncària. Quatre anys més tard, va fer el salt al Llers, equip capdavanter en la implantació del futbol femení a Catalunya. La seva posició estava al mig camp i va arribar a jugar a la primera categoria nacional femenina. En desaparèixer el Llers, va participar en la creació de la secció femenina de l’Empuriabrava i van fer pujar l’equip des de la darrera categoria fins a primera catalana.
