A aquest Barça de vidre se li pot fer mal amb molt poc futbol. I a sobre ahir es va trobar amb un rival inspirat, un València que va fabricar mitja dotzena d'ocasions clares de gol i que fins i tot va poder emportar-se el partit.

Ben acompanyat darrere i amb les línies molt juntes, l'equip visitant va sortir a esperar, explotant la velocitat de Guedes per buscar les seves opcions a la contra. Encara que, en el seu plantejament, Javi Gracia segur que no s'ha imaginat que en tindria tantes per aconseguir la victòria.

Guedes guanyava la partida a Araujo només començar, però va disparar desviat. Mentrestant, els blaugranes intentaven madurar el partit des de la possessió, un exercici estèril que no l'arribava per inquietar la meta defensada per Jaume Domènech. A qui sí li anava bé cada atac era a l'equip che. Entre Araujo i Ter Stegen en treien una clara a Gayà, Carlos Soler obligava el meta alemany a volar cap a la seva esquadra esquerra per enviar la pilota a córner, poc després, i el mateix Soler treia el córner que Diakhaby, lliure de marca, i picava de cap per al 0-1. El partit arribava a la mitja hora i el gol va encoratjar el conjunt local que, en lloc de replegar més les seves línies, va buscar el rival més amunt, deixant els espais que el Barça no havia trobat fins llavors. Un contraatac conduït per Pedri acabava amb un xut forçat de Griezmann -el primer dels blaugranes entre els tres pals-, però era de nou el València qui estava més a prop de fer el segon en un cop de cap de Maxi Gómez que treia miraculosament Ter Stegen.

Però quan la primera part estava agonitzant, un lleuger contacte de Gayà en una internada de Griezmann acabava en penal. Hernández Hernández va expulsar inicialment el defensa valencianista, però ho va rectficar amb el VAR. No va canviar, però, la seva opinió sobre l'existència de la pena màxima. L'encarregat de llançar-la va ser Messi, però Jaume Domènech li va endevinar la intenció. No obstant això, el rebuig va ser per a Jordi Alba el centre del qual, després de rebotar en la defensa visitant, acabava rematant el mateix Messi a gol. El quadre blaugrana, a la segona meitat va posar el 2-1 gràcies a Araujo. El partit s'apropava a l'hora de joc i encara seguia sense amo. Fins que Maxi Gomez aconseguia de nou la igualada després d'avançar-se a Mingueza i rematar. El central, Coutinho i Messi van posar a provael porter visitant sense sort. La temporada sembla que se li farà llarga a un Barça que dimarts visita el Nuevo Zorrilla per enfrontar-se al Valladolid en el duel de la jornada 15 de Lliga.

En un partit feixuc i fosc Leo Messi és capaç de dir la seva per posar-hi una mica de llum. Tot i empatar contra un València, que venia de guanyar patint el Terrassa, a casa i d'haver fallat un penal, Messi es reverteix per moments. En la mateixa jugada de la pena màxima, on Jaume Domènech endevina la trajectòria de la pilota per realitzar una gran aturada, l'ariet va aprofitar una centrada de Jordi Alba per introduir amb la testa la pilota al fons de la xarxa, igualant el marcador, que llavors era desfavorable. La diana, que a priori es preveia com un gol més que feia posar el Barça per davant a l'electrònic, significava quelcom més que això. Suposava tornar a fes història. Sí, al sis vegades guanyador de la Pilota d'Or encara li queden rècords per trencar o per igualar, com en el dia d'ahir. Amb aquest gol, Messi ja suma 643 dianes vestint la samarreta del Barça. Una dada superlativa a l'abast de molt pocs. De fet, amb el d'ahir Messi calca a tot un mite del món futbolístic com Pelé. La gran llegenda del futbol va veure porta 643 vegades amb el club de la seva vida, el Santos. A diferència del brasiler, Messi ho ha aconseguit en dues temporades menys que ell (17) i amb 9 partits menys a les seves esquenes. En tercera posició trobem l'alemany Müller amb 565 dianes.