15 de setembre de 2020
15.09.2020
L'Empordà
Figueres

Jordi Masquef: «Les entitats hauran d'aguantar l'envestida per sortir amb força»

«Falta aquest ànim de filantropia, el ser altruista i contribuir en l'esport per satisfacció personal, i sentiment de pertinença»

14.09.2020 | 19:15
Masquef és exalcalde, regidor de Figueres i diputat provincial.

L'esport afronta un dels moments més delicats dels últims anys, una situació excepcional on les entitats busquen la complicitat i l'ajuda de l'organisme provincial per superar la greu crisi econòmica derivada de la pandèmia per la Covid.

La Diputació de Girona està jugant un paper fonamental en la crisi econòmica derivada de la pandèmia gràcies al seu programa de subvencions. Jordi Masquef (Figueres, 07/03/1980) n'és el Diputat d'Esports amb l'objectiu d'afrontar aquest repte que marcarà els pròxims anys.


Quina és l'estratègia per ajudar l'esport en pandèmia?

El fet és que ens hem trobat moltes entitats que estan passant problemes econòmics, ja que han continuat fent front a despeses fixes i els ingressos ordinaris no han entrat. Nosaltres tenim diferents programes de suport a ajuntaments, entitats, escoles, federacions i consells comarcals. El que hem fet és flexibilitzar les ajudes, tot facilitant la justificació de despesa d'aquest 2020. Indirectament, des de la DipSalut, estem intentant ajudar clubs i ajuntament per adequar instal·lacions amb gels hidroalcohòlics, mascaretes i totes les mesures necessàries que impacten en el pressupost. Per exemple, el GEiEG, una entitat que ha estat colpejada no una, sinó dues vegades: la primera pel temporal Gloria i, la segona, quan s'estaven recuperant, amb la pandèmia. També hem de tenir en compte torneigs com el del Club Tennis La Bisbal o Platja d'Aro. Nosaltres hem de seguir subvencionant l'esport i els esdeveniments, si s'han fet, perfecte i, si no, ens fem càrrec de la despesa meritada. Hem d'estar al costat de les entitats en aquests moments.

Com recorda aquella segona setmana de març? El telèfon devia treure fum.

Poc abans de la pandèmia, tenia uns bitllets d'avió per anar a veure el Sevilla-Barça el primer cap de setmana d'abril, un regal d'aniversari. Tots teníem l'esperança que en tres setmanes acabés tot plegat. Ha estat una crisi inesperada i d'unes magnituds descomunals. Encara no ha passat i la nova normalitat sembla que ha arribat per quedar-se una bona temporada fins a la vacuna. És una situació molesta, però hem de conviure-hi. L'esport moltes vegades no s'entén sense el públic, però és la nova normalitat i hem de trobar l'equilibri just entre la pràctica esportiva i la preservació del bé jurídic més important que tenim: la vida. Hem d'entendre l'esport com a competició però, sobretot, com a hàbit saludable.

L'esport havia agafat molta força a Girona. Es redimensionarà amb la crisi?

Penso que és el moment d'aguantar l'envestida. Les entitats tenen suficient massa muscular i estan liderades per gent molt capacitada, però ara s'hauran d'aprimar una mica. Girona s'ha sabut reinventar amb els anys per convertir-se en un referent de l'esport. El Girona FC, el bàsquet femení i masculí, etc. Banyoles i l'Estany també s'han convertit en un referent com a destinació d'esport turístic. Estem en una posició d'avantatge per tornar amb força. Ara bé, això ha estat inesperat, és molt complicat de gestionar i ho estem intentant fer de la millor manera possible per ajudar l'esport.

Escombrant cap a casa, quins programes s'han impulsat a l'Alt Empordà?

Tots els clubs que s'han presentat han rebut la subvenció en major o menor mesura. Intento tractar a tothom de forma exquisida, sí que és veritat que és inevitable i sempre intentes ajudar amb aquest marge discrecional que tens a la gent de l'Alt Empordà. El Peralada, amb l'alcalde Pere Torrent, volen fer una millora a Vilanova per adequar el camp de futbol. També el senyor Carles Álvarez, alcalde de Vilamalla, està fent unes instal·lacions espectaculars. La Penya Unionista tenia un problema amb la il·luminació i nosaltres l'intentarem ajudar. El Tennis Taula Tramuntana també rep una subvenció, a més és un club amb molt de mèrit i un nivell espectacular amb jugadores de la casa com la Jana Riera. També estem al cas de l'acord entre l'Adepaf i Mifas.

Exalcalde i exregidor d'esports de Figueres, com valora la parcel·la esportiva?

Els recursos són els que són i els diners a la vida són un bé escàs. Els clubs més professionalitzats poden tenir fonts d'ingressos estables, però en els clubs amateurs el tema econòmic és un hàndicap important. Hi ha gent molt sacrificada que té un concepte important del que és la comunitat i el treball grupal per tirar endavant clubs de forma desinteressada. És el cas del CE La Salle Figueres, la Penya Unionista o el Juncària, que fan una feina espectacular, o l'Adepaf, les Escolàpies, el Club Hoquei Figueres i podríem seguir amb totes les entitats de la ciutat, que no són poques. La iniciativa, tenacitat i generositat d'aquesta gent supleix, i sempre ha estat així malauradament, la manca de recursos. És molt lloable, perquè penso que la societat s'està fent cada vegada més egoista. Les administracions hem d'apostar no només en la millora dels equipaments esportius, sinó també en ampliar-los.

El teixit empresarial podria fer més com en el passat?

El compte de resultats de les empreses és el que és, entenc que hi ha menys marge. Abans, l'esponsorització representava la principal font d'ingressos dels clubs. Falta aquest ànim de filantropia, el ser altruista i contribuir en l'esport per satisfacció personal. També crec que ens hem de fer una crítica personal, ens estem acomodant, la televisió per pagament ha fet mal. Abans la gent anava molt més als estadis. També hi ha un problema en el sentiment de fidelitat i pertinença. Em dol dir-ho, però som gent que no pugem al carro fins que aquest és guanyador. Quan estàvem a Tercera Regional amb la Unió, sempre érem entre cinc-centes i sis-centes persones a Vilatenim. No s'entén que ara, a Tercera Divisió, n'hi hagi tres-centes. Penso que va en relació amb aquest sentiment de pertinença.

Quin és el motiu d'aquest desarrelament?

Per exemple, la globalització fa que tothom es faci dels mateixos equips. Amb tots els respectes, ser del Girona o del Figueres és un valor. Els que som del Barça...

Cada vegada costa més dir que som del Barça sense passar-ho malament.

També (riu). Però penso que té molt de mèrit ser del Peralada, Banyoles o Figueres i, sobretot, anar a l'estadi. El fàcil és ser del Barça, però hem de ser-hi, si no els clubs acabaran desapareixent.

És inevitable la pregunta sobre el nou pavelló de Figueres.

Jo et puc parlar des de l'època que vaig ser regidor d'Esports i com a exalcalde. El 2015, amb els socialistes, no ens acabàvem d'entendre sobre la localització. Al final es va imposar la nostra tesi per situar-lo a la zona sud de la ciutat i es van fer diferents actuacions urbanístiques i el projecte. Aquest es redacta, s'adjudica i falta la licitació per veure quina empresa ho construeix. Crec recordar que després són entre setze i divuit mesos d'execució d'obra.

Sembla que va per llarg.

És una necessitat clara, tot i que hi havia algun grup que defensava que no. Estem frisant per saber que en relació amb la quantitat d'habitants que tenim, les nostres infraestructures són deficitàries. Quan en un govern tens set regidors però la majoria està en onze, et van torpedinant totes les teves iniciatives i et posen excuses de mal pagador. Recordo els socialistes que només volien cobrir la pista de l'Escola Cusí, i s'ha demostrat que no ha estat gens efectiu. Quan nosaltres vam presentar el pavelló, no ens el volien aprovar perquè deien que «era una obra faraònica». Volien redimensionar el projecte quan es necessiten, com a mínim, tres pistes homologades per descongestionar la situació.

Ara a l'oposició, té constància d'una data concreta?

No. No hi ha gaire comunicació. Tenen un govern de majoria absoluta i el dret de prescindir completament de les nostres opinions. No ho trobo lògic, però també entenc que la Covid deu haver frenat les obres i haurem d'esperar que la situació es desencalli.

En aquestes dates estaríem immersos en la Figueres Cup. Per cert, es faria a l'Alt Empordà o a Girona?

Això no dependrà mai de mi. La Gemma Torrent i la seva gimnàstica rítmica són un actiu molt valuós per a la ciutat i, probablement, no se li ha fet el cas que mereix. La Figueres Cup posa en l'epicentre internacional la ciutat no només a escala esportiva, sinó també turística. Nosaltres hi apostem plenament i des de la Diputació hi donem tot el suport. Jo lluitaré perquè se celebri a Figueres, hem de deslocalitzar les activitats de Girona a tota la província, però dependrà dels requisits tècnics, o altres factors que no dependran de mi.

Una altra cita marcada en el calendari és el MIC. Al final tampoc aquest setembre en versió reduïda. També a llarg termini?

La sintonia amb la Diputació de Girona és màxima; en Juanjo Rovira i en David Bellver han aconseguit consolidar dinou edicions. És un esdeveniment esportiu de base i de fort impacte turístic. Vaig aconseguir estirar el MIC cap a la Costa-Brava nord i la inauguració es fa a Vilatenim.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook