La lluita dels esports mediàticament minoritaris deixa episodis dignes d'explicar, com el del grup altempordanès Silver and Gold. Judith Carrasco i Helena Colinas defineixen la seva pròpia disciplina com una fusió entre esport, circ i cultura, un caràcter genuí que lluny d'endur-se la llum dels focus, xoca frontalment amb la realitat. La manca d'espònsors ha precipitat la participació del duo en una plataforma per optar a una subvenció privada que ha causat impacte a les xarxes socials, un intent d'alleugerar el cost d'un calendari competitiu il·lusionant i a la vegada costós. «Som les úniques d'Espanya que competim a Europa o seleccionades a escala mundial», explica Judith Carrasco sobre la dimensió que ha agafat el grup en l'àmbit internacional, comparable a les dificultats que afronten gairebé dia a dia. Perquè competir a l'estranger no és un camí de flors i violes, almenys sense un suport econòmic que resulta complicat d'assolir en moltes disiplines.
«Per anar a l'europeu de la República Txeca, l'any passat vam plantar-nos tota una setmana al centre de Figueres, demanant ajuda botiga per botiga», recorda Helena Colinas sobre una idea que va permetre al grup finançar la meitat del cost de la competició: vols, allotjaments, mallots i inscripció. Una ajuda fonamental i agraïda pel duo, tenint en compte que, fins ara, no ha rebut cap subvenció pública per poder participar en campionats internacionals. El fet de no ser una entitat o club esportiu representa un escull burocràtic inqüestionable i, per què no, incomprensible. Unes limitacions que van evitar la seva presència a la Nit de l'Esport de Figueres, després de quedar-se a les portes del podi a l'europeu i sol·licitar-ho de forma explícita. Perquè el reconeixement que rep Silver and Gold és una «bombolleta» de gent. «La veritat que ens ho prenem com un mèrit personal. Ens feliciten els de casa, el nucli familiar i els amics. Trobem a faltar una mica més de reconeixement», explica Carrasco. «Si ho compares amb altres països, no té res a veure. Venien com a club, amb entrenadors i fisioterapeutes. És una altra història», recorda Colinas.
Un altre obstacle que salta a la vista en aquest cas és la falta de Federació des de fa uns mesos. Anteriorment, el duo formava part de la Federació de Pool Dance, un òrgan que va abaixar la persiana per la falta de recursos. Més enllà del tema administratiu, aquest contratemps complica la gestió de les mutualitats i incrementa els costos de les assegurances per seguir entrenant i competint, un problema que estan solucionant en aquests moments. Perquè si no n'hi ha, es crea. «Hem contactat amb la Federació Catalana de Ball Esportiu i ens deixa formar-ne part. Crearem la nostra branca, la primera Federació Catalana d'Elements Aeris», explica Colinas sobre la solució que han trobat al buit federatiu, una vegada més, sense dependre de gaire res ni ningú per continuar endavant. «Estem molt contentes de tot el que anem aconseguint, tot i que un cop de mà de tant en tant s'agraeix molt», comenta una mentre l'altra assenteix.
Mirar endavant
Les altempordaneses afronten una temporada «il·lusionant» però amb moltes incerteses. Tot i no haver parat els entrenaments en cap moment, el calendari de competicions, la volatilitat de les dates per la situació sanitària i els costos derivats mantenen amb l'ai al cor Carrasco i Colinas, però sempre amb una perspectiva positiva com a resposta. Abans de la pandèmia, la planificació comptava amb competicions a Mèxic, Anglaterra, Grècia, Itàlia, l'europeu d'Eslovàquia i el mundial de Moscou, una demanda internacional complicada de gestionar.
«Ho és tot. Per mi és la meva vida, i més si ho puc compartir amb l'Helena i la seva energia», comenta Carrasco, pràcticament en la mateixa línia que la seva companya: «Som molt tossudes. Si ens diuen que no, seguirem insistint», afegeix. Perquè el camí fins ara ha estat un pendent vertical que ha tocat superar com s'ha pogut. Silver and Gold encara el repte de trobar ajuda per continuar sobre l'aro i seguir endavant. «Si no, ja ens en sortirem!», diuen.
