L'activitat no s'atura a les instal·lacions de La Vinya. Després de gairebé dos mesos sense que ningú trepitgés la gespa, d'ençà de dilluns cada dia hi ha moviment. I més que n'hi haurà a partir de la setmana entrant, si és que, com tot sembla indicar, es permeten els primers entrenaments en grup. Sigui com sigui, els jugadors del Girona continuen posant-se a punt per a la represa de competició prevista per a mitjan juny. Ahir el porter Asier Riesgo va reconèixer que la plantilla tenia «moltes ganes de futbol i de normalitat». El basc va revelar també que durant totes aquestes setmanes de confinament, el grup no ha perdut el contacte i això ha fet que «la sensació d'equip no s'hagi perdut». En aquest sentit, Riesgo visualitza un tram final de temporada «apassionant» cap a l'objectiu.
Titular d'ençà que Pep Lluís Martí decidís fer el relleu a la porteria i asseure Juan Carlos a la banqueta, Riesgo s'ha consolidat sota pals amb una regularitat encomiable. El de Deba, de 36 anys, explica que ni ell ni cap altre company «havíem estat tant de temps sense futbol». A aquesta aturada, com a tot a la vida, l'ex de l'Eibar hi busca el costat positiu. «La Lliga va molt de pressa sempre. Ara hem tingut temps per fer balanç, parar una mica i que cadascú n'extregui alguna conclusió», diu. En aquest sentit, Riesgo ja visualitza la represa de la competició i ho fa engrescat amb el que és un objectiu d'allò més llaminer per al Girona, l'ascens. «Ens espera un tram final de temporada apassionant i molt bonic. Serà un no parar», destaca. Per això, Riesgo és del parer que el grup «s'ha de posar en forma com més aviat millor i encarar els últims partits al màxim per assolir l'objectiu».
Riesgo va voler recordar també que aquesta pandèmia ha fet veure que «el futbol no és la prioritat». «Hi ha molta gent que ho ha passat malament i molts que s'han mort. És una situació molt complicada. Cal intentar que tot torni de mica en mica a la normalitat i la nostra manera de fer-ho és jugar». Riesgo és conscient que els partits seran sense públic. «Sembla que no podrem estar amb la nostra gent al camp. Tot i això, intentarem aconseguir l'ascens i donar-los una alegria».
