24 de abril de 2020
24.04.2020
L'Empordà

«L'ascens continua sent l'objectiu»

?Pep Lluís Martí, en una conversa al perfil d'Instagram del club, explica que tant ell com els jugadors tenen «moltes ganes» de tornar a jugar ?Admet que «el futbol sense públic no és el mateix» i que això pot fer que els futbolistes «ho passin malament»

25.04.2020 | 06:30
Pep Lluís Martí, en un partit a Montilivi.

Quatre pinzellades personals. Perquè les trobades en directe a l'Instagram oficial del Girona FC també serveixen per això. A Pep Lluís Martí, home de poques paraules a les sales de premsa i amant dels tòpics de cara a la premsa, sabem que li encanta la fideuà, devora els llibres motivacionals i d'autoajuda tot enfocant-los a la seva feina i és un enamorat dels passejos a la vora del riu Onyar del capvespre. Això, d'una banda. De l'altra, ha quedat clar que està orgullós de la seva carrera com a futbolista, que li encantaria vestir-se una altra vegada de curt, que li agradaria guanyar un títol de Lliga -i si pot ser enguany, perfecte- i que tant ell com els seus jugadors es moren de ganes de tornar a jugar per atrapar l'objectiu. L'ascens, és clar. De tot això i més en va parlar ahir a la tarda l'entrenador blanc-i-vermell, en una xerrada a les xarxes socials força amena i entretinguda.


ànims al vestidor


«Els ànims estan bé. Tots tenen ganes de tornar a jugar i fer-ho el millor possible. Estem en contacte diari amb els jugadors, ells ens passen totes les dades: Quan pesen, si tenen molèsties, com es troben... Fem entrenaments grupals dos cops per setmana. Estem amb ells per tot el que necessiten».


missatge als jugadors


«Els intento transmetre molta tranquil·litat i saber les seves necessitats. El primer que vaig fer és trucar a cadascú, conèixer les seves sensacions, saber com ho vivien. Hem estat en contacte grupal i amb el cos tècnic. La nostra tasca és aquesta. Més psicologia i mental, de suport. Tenim uns grans professionals que ens estan donant un exemple perquè es cuiden i estan fent tota la feina».


tornarà la lliga?


«El problema que tenim és que no sabem quan començarem ni quants dies tindrem per preparar-nos. Això ens genera un cert dubte i d'incertesa. Al mateix temps disposem d'uns jugadors que són molt atents, amb qualitat per poder afrontar qualsevol tasca i situació. Això ens ho fa més fàcil. Ens espera una mena de pretemporada, amb la diferència que només tenim onze partits. La preparació serà més curta amb més descans».


ha jugat sense públic?


«M'ha passat més d'un cop. El primer, en un partit amb el Sevilla, un derbi a la Copa del Rei amb el Betis. Van llençar una ampolla d'aigua al cap d'en Juande Ramos, l'entrenador. Es va suspendre el partit just després del 0-1. Es va reprendre a porta tancada en un camp neutral, a Getafe. Els 29 minuts els vam jugar allà. L'ambient va ser molt estrany. També em va passar a Granada. A un línier (el gironí Xavi Aguilar) li va caure un paraigües quan jo anava a llançar un córner. Llavors jugava amb el Mallorca. Es va suspendre i també vam completar el que faltava a porta tancada. És una sensació molt estranya, els propis jugadors no estan acostumats a sentir el que hi ha quan no hi ha ambient a les graderies. El futbol sense públic no és el mateix».


costarà adaptar-se?


«Els jugadors ho passaran malament. El punt anímic del públic t'ajuda. Fins i tot quan jugues a fora, et fa treure la motivació extra. Estem preparats per assumir aquest repte per sumar els punts possibles que ens permeti aconseguir l'objectiu».


ascens a primera


«No tenim cap altra cosa al cap que no sigui pujar a Primera Divisió. Ho volem aconseguir pas a pas. Ara toca entrenar a casa nostra? Doncs entrenem a casa nostra. L'objectiu el tenim molt clar al nostre cap»

l'aterratge a girona


«Vaig trobar un equip desanimat. Sol passar quan es produeix una destitució. Els jugadors són persones i tenien la sensació que les coses no estaven sortint bé. Vam fer una feina tàctica per unir el grup en defensa i ajudar-nos, i després per treure el talent. Pel que fa l'aspecte motivacional vam apostar per donar molta llibertat al jugador perquè llueixi la seva genialitat i imaginació»


l'afició


«Envio un missatge d'ànim als nostres aficionats. Els trobarem a faltar a la graderia, però no al carrer. El que tingui una bufanda, samarreta o una bandera, que ho pengi als balcons. Ara no, quan torni la lliga. Potser no tindrem el caliu del públic al camp, però amb això sí que el tindrem d'una altra manera. Ens donarà força per arribar a on volem ser tots: l'ascens»


carrera professional


«Em sento molt realitzat. El que més orgull em dona és haver pogut jugar fins els 40 anys, haver fent molts amics i haver pogut disputar al voltant de 700 partits. He gaudit dins del terreny de joc. Ara em canviaria per qualsevol dels meus jugadors. No pot ser, però m'encantaria. Soc entrenador, vull evolucionar, cada cop m'agrada i m'apassiona més. És una professió que et dona moltes coses»


un desig


«M'agradaria guanyar un títol de lliga. Per què no enguany? Hem de somiar amb això. Vaig estar a prop amb el Sevilla, ens vam quedar a tocar una vegada. És un títol que m'encantaria aconseguir»

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook