L'èpica victòria contra el Còrdova, en l'estrena a la Divisió d'Honor Plata, va fer menys feixuc, diumenge, el viatge de tornada per als jugadors del Sarrià (autobús a Sevilla, vol cap a Barcelona i en cotxe fins a casa). La celebració va ser llarga i merescuda i, com diu el capità, Guillem Torres, «el gol de la victòria, d'en Roc Segarra a pocs segons per al final, el vam festejar com si hagués valgut un ascens». El Sarrià, de moment, ja té dos punts «i això ens serveix per enfortir la moral i l'autoestima, perquè hem començat guanyant a fora, i contra un rival directe». Torres afegeix: «Sabem que en la majoria de travesses el Sarrià figura com a candidat a baixar i nosaltres volem demostrar que s'equivoquen, que anant a totes podem guanyar a qualsevol».

A l'horitzó, superats els nervis de l'estrena, hi ha un altre partit marcat també amb vermell al calendari. Perquè dissabte (18.30), contra el Ciutat de Màlaga, arriba l'hora de debutar a casa com a equip de la segona categoria de l'handbol espanyol. Un duel que aturarà durant un parell d'hores el poble, sens dubte. «En tot el club s'ha notat que des de l'ascens s'han fet més socis, i parlis amb qui parlis, tothom té ganes d'handbol. Dissabte tothom diu que vindrà al pavelló, fins i tot gent que fa anys que no ve als partits, i aquest missatge ens arriba als jugadors», explica Torres, de 31 anys, que treballa de mestre a Salt. Tot i no ser de Sarrià (hi va arribar fa vuit anys, de la mà de Josep Espar, després de jugar al Poble Nou i el Sant Martí Adrianenc, està perfectament integrat al club i al municipi. Un sarrianenc més.

«Em va sorprende com es viu aquí l'handbol i encara em sorprèn. Només d'arribar caminava pel poble i gent que no coneixia de res m'aturava per parlar-me del partit», relata el capità del Sarrià. Segons ell això s'explica per «l'arrelament que té el club al poble» i està convençut que la fal·lera per l'handbol que s'hi viu és «unica» a Catalunya, només comparable amb la passió que també es viu a Bordils. «El pavelló és un punt de trobada i això fa que tothom se senti el club seu», argumenta.

Durant la seva etapa al club, Guillem Torres ha jugat sempre al primer equip però també s'hi ha implicat entrenant el sènior femení i equips de categories inferiors, i també en va ser coordinador. L'any passat era el tècnic de l'infantil que es va proclamar subcampió d'Espanya, tot i que ho ha deixat aquest curs «per no fer una cosa a mitges tintes, ja que hi hauria partits que no hi hauria pogut anar, estant amb el primer equip».

Torres es mostra orgullós que tant ell com els seus companys viuen l'handbol com si fossin professionals tot i ser amateurs: «L'any passat, per la fase d'ascens, vam fer un canvi de xip. A més de passar-ho bé jugant, tenim un compromís amb el club, encara que no ens pugui pagar. Tenim una disciplina seriosa, i ens cuidem molt. A la fase d'ascens ens va anar molt bé i per això som equip. I ens hi volem quedar», assegura.