05 de setembre de 2019
05.09.2019

«La categoria m'és igual, vull jugar a Girona i que el club segueixi creixent»

06.09.2019 | 06:30

Quin és el seu primer record de Fontajau?

Anar-hi quan era petit, els meus pares m'hi portaven a veure el Valvi. M'agradava molt, hi anava cada quinze dies.

Té present el debut a l'ACB?

Home, i tant!, això no s'oblida. Va ser a València (4 de maig de 2003, 89-71), jo tenia 17 anys. En Xavi (Vallmajó) estava tocat i de base només teníem en Sydney Johnson. Vaig jugar tretze minuts, amb Juan Llaneza d'entrenador. I a la temporada següent em vaig estrenar a Fontajau en un duel contra el Fòrum (84-90). Són dies especials, mai no els podré oblidar. No li sabria dir quin partit vaig estar més nerviós. El primer dia, a València, durant la setmana ja veia que als entrenaments em donaven protagonisme i intuïa que amb en Xavi tocat, em tocaria jugar. Llaneza no em va dir res i quan va arribar l'hora em va tocar sortir a la pista. Vaig passar nervis, però estava molt il·lusionat.

Imposava trobar-se en un vestidor amb Xavi Fernández, Rafa Jofresa, Eric Struelens, Andy Panko...?

Sí, i tant, i més per un nano de 17 anys. Per mi va ser una gran experiència. Vaig aprendre moltíssim entrenant amb jugadors d'aquest nivell. Vaig debutar amb 17 anys però des dels 16 que ja m'estava entrenant amb ells. Era un aprenentatge diari. Tinc un bon record de tots. En Rafa (Jofresa) i en Xavi (Vallmajó) em van ajudar moltíssim. Amb els de Girona ens hem anat veient, amb en Gerard (Darnés), en Toni (Espinosa), i amb en Rafa, com que és el vicepresident del sindicat de jugadors (ABP), també hi he seguit tenint algun contacte.

Quan va pensar que podria viure del bàsquet?

Quan començava tampoc hi pensava molt en això, en si arribaria a ser professional. Jugar a bàsquet era el que m'agradava i anava fent. Fins que vaig anar a Vic, amb 23 anys, a LEB Plata. Aquella temporada sí que va ser un punt d'inflexió. Tenia clar que si me'n sortia, podria viure del bàsquet. Sempre he combinat l'esport amb els estudis. Vaig començar Magisteri, de manera presencial, però en marxar a Tenerife a jugar era impossible seguir-ho. Aleshores em vaig passar a una universitat on-line i, si tot va bé, aquest curs ho acabaré, que ja toca. Em queda, només, el treball final de grau.

Marxa de Girona just quan arrenca el projecte Akasvayu. Li va saber greu?

Tu tens la il·lusió de jugar per sempre a casa, de passar-hi molts anys, però va arribar un moment en què reunits amb l'Edu Torres i en Jordi Puig vam decidir que la millor opció era buscar minuts a la LEB. Així que me'n vaig anar a Lleida cedit. Finalment mai vaig retornar per jugar amb l'Akasvayu, però estic encantat de l'experiència.

Tenia ara ganes de tornar a casa?

Sí, he estat en molts llocs, en molts equips i, ara, amb 34 anys, i a punt de tenir el segon fill, era un bon moment per tornar a jugar a prop de casa. I el projecte del Bàsquet Girona em va semblar una opció molt interessant.

I ja fa onze anys que no hi ha bàsquet ACB a la ciutat...

Sovint hi penso. Van ser 20 anys. Va ser una pena que tot desaparegués tant de cop. Per això em sento agraït amb la gent que ha fet aquest nou projecte, i tant de bo algun dia es pugui tornar a tenir bàsquet ACB. A Girona ja hi ha un gran equip de bàsquet femení, tant de bo poguem portar de nou a l'elit el masculí.

Quan va tornar amb el Sant Josep pensava que aquella seria la bona per recuperar el bàsquet d'elit a casa?

Estàvem molt a prop de l'ACB. Jo vaig venir el primer any de la LEB Or, amb en Borja Comenge d'entrenador. Sempre hi havia la il·lusió que algun dia tornés a passar, això de retornar a l'ACB. Però no va ser possible.

Quines diferències veu en el projecte de Marc Gasol respecte a aquells altres dos?

Aquest és un projecte molt nou. Tot just és el tercer any amb equip sènior. Veig que tenen les coses molt clares. No tenen pressa, volen treballar bé les coses be i fer passos ferms, i crec que això és important.

El va sorprendre que li truquessin aquest estiu?

Ens vam buscar una mica entre tots dos. Jo li havia anat preguntant pel club a en Jordi (Trias) i de seguida ens vam entendre.

Què li ha demanat Marc Gasol?

Tampoc hi he parlat molt. Després del fitxatge em va felicitar, em va dir que m'ho passés bé a Fontajau, que intentaríem fer un bon equip.

Es veu tornant a jugar a l'ACB?

Per què no? Encara tinc corda, però tampoc hi penso. He vingut aquí perquè vull estar a Girona, vull que el club segueixi creixent, la categoria m'és igual, no estic obsessionat amb l'ACB. Quan hi vaig tornar fitxant pel Joventut després de moltes temporades a LEB Or, venia del Burgos i d'aconseguir quatre ascensos seguits sense que pogués fer el salt, i aleshores sí que era una espina clavada, volia demostrar que hi podia jugar, a l'elit. Quan em va fitxar el Joventut va ser un moment molt especial. I també m'he endut un gran record dels dos anys a l'Obradoiro, a Santiago.

Hi ha lloc a Girona per a dos equips de bàsquet d'elit i un de futbol?

I tant, tot el que sigui promoure l'esport és important, els valors que transmetem són importants per als joves. Les noies de l'Uni fan bones temporades any rere any, i el Girona, a Primera, ho va fer molt bé el primer any, i llàstima que va baixar, però aquest any lluitaran per tornar. Nosaltres hem d'anar pas per pas. Ara que es parla de l'Orgull Gironí, per mi és estar orgullós d'on pertanys, de la teva terra, d'on ets, i en clau esportiva, ho dones tot per al teu equip i ajudes a fer vestidor sent un bon company.

En què ha canviat des del darrer cop que va jugar a Girona amb el Sant Josep?

De jove era més anotador, intentava llançar a cistella sovint, i amb els anys he millorat, intento buscar com a base la millor opció per a l'equip, si és passar-la bé a un company ho faig, tot i que tampoc deixo de banda l'aspecte anotador.

Què veurà l'afició que vagi diumenge a Fontajau a veure el partit de Lliga Catalana contra l'Hospitalet?

Animo a tothom a venir, serà un dia important perquè farem la presentació del primer equip i els de la pedrera, i ens agradaria engrescar l'afició. Ja hi ha un títol en joc i ens agradaria fer-ho bé.

L'objectiu és clarament l'ascens?

Jo no ho vull dir tan obertament perquè hi haurà bones plantilles que també el buscaran. El nostre objectiu ha de ser donar-ho tot cada dia. Tenim bona plantilla i bons jugadors.

Els pot faltar experiència?

Els joves de l'equip tenen, la majoria, experiència a LEB Plata, i jo, que soc el veterà, fa 10 anys que no hi jugo. Entre uns i altres ens hem d'anar ajudant.

Què falta a Girona per tornar a engrescar l'afició?

Els hem d'engrescar nosaltres, no nomes és cosa de la gent. L'any passat hi havia 700 socis i sembla que aquesta temporada es podrà superar. I això depèn de nosaltres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook