«És el club on he crescut com a jugador i com a entrenador; en tinc moltes ganes»

Com és que s'ha produït el relleu en la coordinació del club rosinc?

En David Casellas ja feia quatre anys que ho era, i necessitava un any sabàtic. A part que la temporada del sènior femení, en què han perdut la categoria, l'ha desgastat encara més. Tot i plegar, ens ajudarà en el que faci falta, si li ho demanem.

Vostè té un sentiment de pertinença molt gran... El relleu havia de ser vostè.

Si jo havia de ser el relleu natural ja ho veurem, però sí que és veritat que vaig començar a jugar al club quan tenia sis anys, i ja en fa dotze que hi entreno.

Com afronta un repte del qual no té gaire experiència?

Agafo el repte amb ganes, sé que hi haurà feina però en tinc ganes. No tinc experiència com a tal, però he parlat amb els dos anteriors coordinadors i m'han donat quatre consells bàsics per poder tirar endavant el projecte. He de dir que sempre m'he envoltat de bàsquet i de nens, fet que m'ajudarà. És el club on he crescut com a jugador i com a entrenador; en tinc moltes ganes.

Què cal fer actualment al club?

Penso que és important que tornem a assentar les bases i apliquem la meva filosofia. Fins ara s'havia treballat amb una visió una mica diferent a la meva, ni més bona ni més dolenta. Per tal de fer-ho m'ajudaran la meva germana Esther Soler i l'Albert Clopés.

Concreti'm una mica més sobre el que té pensat fer en la seva nova etapa.

No vull descobrir Amèrica, simplement hem de procurar que a cada etapa de formació s'ensenyin els continguts que li corresponen, i a mesura que es vagin assolint, créixer, sense deixar de banda que estem educant persones.

Una coordinació que es farà a tres bandes, oi? Expliqui'm quines seran les tasques de cadascú.

La meva germana assumirà el cinquanta per cent de la coordinació, fet que ja ha dut a terme les últimes onze temporades. Ella és el contacte directe amb l'Ajuntament de Roses i amb la Federació. A Roses tenim l'inconvenient que només disposem d'un pavelló, fet que ens obliga a quadrar molt bé els horaris, tenint en compte les hores d'entrenament de cada categoria i la resta d'entitats esportives de la vila. I l'Albert Clopés, persona amb qui tinc molta confiança, m'ajudarà en la part més esportiva des de la segona línia, i em donarà un cop de mà allà on no pugui arribar o no domini tant.

Parlant de bàsquet pròpiament, com valora la temporada 2018-2019 del Club Bàsquet Roses?

No he estat a la coordinació, però sí que he viscut el dia a dia del club des de ben a prop. En línies generals no ha estat gaire bona, sobretot pel descens del sènior femení de Segona, que venia de ser campió de Catalunya de Tercera. Tot i això, estem contents que la major part del grup -jove i de la casa- vulgui seguir, i intentarem fer un equip competitiu a Tercera amb la voluntat de passar-ho bé i oblidar els maldecaps d'aquesta passada campanya. No tenim cap objectiu marcat quant a classificació.

I què en pensa dels petits del club?

M'agradaria felicitar el júnior masculí del club, que ha quedat subcamipió de lliga de nivell A. Aquest equip ens permet fer, la temporada que ve, un sots-21 masculí.

Com veu el futur de Roses?

No m'agrada fer previsions, el temps ens dirà si ho fem bé. La temporada 2019-2020 serem dotze equips més l'escola de bàsquet, un més que l'any pasat, ja que ens neix un premini mixt. Vull afegir que recuperarem fins a tretze jugadors que o bé no jugaven o bé eren en altres clubs; vull recordar que en les darreres temporades hem tingut una marxa continuada de jugadors, per això ens fa especial il·lusió recuperar-los, perquè vol dir que tenen en compte d'on venen.

Tornarà a haver-hi un sènior masulí a Roses?

És complicat, sobretot perquè som a Roses i obliguem la gent a desplaçar-se. El sots-21 que farem, però, que també comptarà amb alguna incoporació, ha de ser el futur sènior. Esperem que aquesta temporada facin una bona feina i siguin a la part alta de la classificació.

Ara, els equips que despunten de cada club els apunten a jugar a interterritorial. Com ho tenen a Roses?

Difícil. La passada campanya hem tingut només tres equips a nivell A. Ara bé, si treballem com s'ha de fer, potser d'aquí a tres o quatre anys en podem tenir un, ja que hi ha una generació molt bona que puja. He de dir que no ens marquem l'objectiu de fer-ho, si de manera principal ni secundària, si hi ha l'opció, encantats i endavant.

Ja per acabar, la pregunta que faig sempre: com veu l'entesa entre els clubs de la comarca, és possible fer vinculacions per apujar el nivell?

No ho sé com a coordinador, però fa molts anys que jugo per aquí i ho veig complicat. Crear equips vinculats és sempre complex, i més aquí ja que no ens posaríem d'acord amb quins jugadors es trien i a on juguen. Crec que anem molt per èpoques, on tant pot «dominar» el Roses, el Vilafant, l'Adepaf, o l'Escala. A més a més, anar a jugar a l'entorn de Figueres és més fàcil (no sé per què) que fer el procés a la inversa i sortir a jugar als pobles del voltant.

Però sí que tindria molts avantatges, no?

Sí, i tant, un d'ells resoldre la manca d'entrenadors que tenim a hores d'ara a la comarca. Encara estic pendent que alguns dels equips de la temporada vinent tingui entrenador.

Última: el Torneig Tramuntaba sí que és un bon exemple de coordinació entre els clubs, no?

Exacte. Funciona molt i molt bé i els diferents clubs fem pinya sense deixar de banda la competitivitat. Des del Roses tenim clar que volem aportar i molt en aquest torneig i farem tot el possible perquè cada any sigui millor. Per exeple, per a aquesta sisena edició, que es retardi la data, perquè sigui més a prop de l'inici de lliga.