23 de juny de 2019
23.06.2019

«Sarrià és ideal per seguir creixent»

23.06.2019 | 06:30

El camí per ser un entrenador d'elit li passa per Sarrià?

El fitxatge pel Sarrià és un pas endavant en la meva carrera com a entrenador. Vinc d'unes temporades al Calella força bones, en què tant l'equip com jo hem crescut molt, però havia arribat el moment de buscar nous reptes. I Sarrià és un lloc ideal per seguir creixent. L'equip ha pujat de categoria i el repte de jugar a Divisió d'Honor Plata és engrescador. A partir d'aquí no em plantejo el futur gaire més enllà. Vull gaudir de la categoria i del Sarrià, i estic centrat en aquesta temporada.

Abans de retirar-se com a jugador ja tenia clar que voldria fer carrera com a tècnic?

Sí, sobretot en els meus últims anys de carrera, des que vaig anar a França i vaig veure una altra manera de treballar. Et comences a fixar en com els entrenadors plantegen les coses i els meus últims anys a Granollers, encara més. Vaig veure que volia continuar en l'handbol i quan em vaig retirar em va sortir l'oportunitat a Calella, que és on visc. Primer amb els equips de la base i més tard al primer equip.

Per què li han servit aquests anys al Calella?

He estat tres anys a l'equip sènior però en duia més a la base. M'ha servit per descobrir com es gestiona un grup humà en una categoria sènior. Cada any hem tingut reptes. Primer vam salvar l'equip quan estava a Primera Catalana en una situació molt difícil. Després vam quedar campions, vam pujar a Lliga Catalana, i també vam guanyar aquest títol i vam fer la fase d'ascens a Primera Nacional. M'ha donat experiència.

El va frustrar no poder aconseguir l'ascens a Primera Nacional amb el Calella?

Sí. Potser el que més greu em sap és que dels tres partits de la fase d'ascens, que jugàvem a casa, en vam guanyar dos i ni així vam poder pujar. Vam ser tercer per gol average tot i guanyar dos partits. Vam tenir mala sort en el sorteig perquè ens van tocar dos filials, de l'Osca i el Guadalajara, que van portar equips molt reforçats. Et queda la sensació que potser en unes altres condicions hauríem pogut pujar però no puc retreure res a l'equip.

Josep Espar ha sigut un factor clau en el fitxatge pel Sarrià?

Sí, amb en Josep des del primer moment que vam parlar vam tenir molt feeling. Ja ens coneixíem d'abans, com a exjugadors, i la veritat és que parlem el mateix idioma d'handbol. Ens vam entendre molt ràpidament. Ell ha sigut un factor clau, sí.

Com el va seduir el Sarrià?

Em sedueix amb tot. És un lloc molt tradicional d'handbol, ve de fer una temporada magnífica. Vull destacar la feina que han fet en Pere Coll i en Jordi de Toro perquè ha sigut espectacular. Hi ha un equip molt maco, ben consolidat, que ha pujat a Plata. Vull descobrir l'ambient del pavelló com a local. L'he patit com a visitant en categories inferiors i sé que Sarrià no és un lloc fàcil per jugar-hi de visitant. Tenir aquesta atmosfera que es crea com a local també em fa molta il·lusió poder-la viure.

El Bordils viurà la setena temporada a Plata. Això demostra que els equips amateurs també poden donar guerra?

Tant Bordils com Sarrià tenen una cosa molt bona: el sentiment de poble, el sentiment de defensar allò que és teu. Són projectes fets a casa i això la gent ho porta a dins. Això té moltes coses bones que després es reflecteixen en els jugadors, els tècnics i els aficionats. D'altres projectes amb gent de fora i més capacitat econòmica es poden torçar en qualsevol moment si fallen els diners. Però Bordils i Sarrià demostren que les coses es poden fer d'una altra manera. Amb cor, amb sentiment.

Com s'imagina el derbi?

Crec que seran dues dates molt importants. Hem de tenir cura d'aquest derbi, l'hem de potenciar i vendre'ls, quan arribin, de la millor manera possible. Han de ser una festa de l'handbol gironí i català. Tant de bo n'hi hagi per molts anys a Plata. Hem de donar exemple que pot ser un gran derbi. A partir d'una bona rivalitat, tots ens podem sortir reforçats.

Té bona relació amb Pau Campos?

Sí, fa temps que ens coneixem. Fa poc vam tenir una conversa telefònica on vam coincidir amb moltes coses. Tenim ganes de retrobar-nos i seguir xerrant. Evidentment ell voldrà que guanyi el seu equip, i jo el meu. Segur que farà una gran feina a Bordils i entre els dos intentarem ajudar-nos el màxim possible per aconseguir que ens mantinguem a Plata.

Calen molts reforços?

La plantilla està molt consolidada, porta temps jugant plegada. A més hi ha una bona base, com ho demostra la medalla de plata que recentment ha guanyat l'equip infantil al campionat d'Espanya. Si podem reforçar certes posicions amb gent que ens pugui ajudar i consolidar més l'equip per jugar a Plata, una categoria més forta i dura, ho intentarem fer.

Pau Palacios, del Calella, pot ser un dels reforços?

Les coses no estan tancades. En Pau és un jugador molt interessant, que ens agradaria que formés part de la plantilla. L'he tingut de jugador. És un noi molt ràpid, elèctric en el contraatac, amb bona definició en el llançament i intens en el joc. Penso que ens podria anar molt bé.

Es pot aspirar a alguna cosa més que no sigui la permanència a Plata?

Francament, penso que no ens hem de pressionar pel que fa als resultats. El més important és que l'equip vagi progressant i que es vegi que l'equip cada vegada vagi jugant millor. A tots ens faria il·lusió que el Sarrià salvés la categoria i seguís molts anys a Plata, però no ens volem posar cap pressió. Sabem que arribem a una categoria molt dura, amb fitxatges importants. És un tòpic, cal anar partit a partit i que l'equip progressi setmana a setmana.

Què li demana a l'afició?

Poca cosa els puc demanar. Sé que la gent respondrà. Estic convençut que el pavelló es quedarà petit. I sé que si les coses no van bé també ens donaran suport. L'afició del Sarrià és fidel i si veu que l'equip s'entrega i va al màxim no ens podrà retreure res. En aquest sentit estic segur que ens ajudaran. Vull descobrir l'ambient del pavelló com a local i que aquesta força ens ajudi a guanyar partits.

Aquesta temporada el Sarrià ha pujat a Plata, però també el Banyoles a Primera Nacional i el Garbí a Lliga Catalana. L'handbol gironí està pletòric?

A Girona s'estan fent bé les coses. Els equips progressen i hi ha bona base. Ara es recullen els fruits. S'ha d'aprofitar aquest moment daurat per seguir creixent. Està clar que a Barcelona, per nombre d'equips i població, potser hi ha més possibilitats, però a Girona també hi ha potencial.

Què li ha donat l'handbol?

M'ha donat una manera de viure. Des dels sis anys que jugo a aquest esport, vaig començar des de benjamins i fins a arribar a l'elit. El més important són els valors que m'ha transmès: l'esforç, el treball en equip, el companyerisme... i en podria dir molts més. Les amistats que he fet també em fan sentir orgullós. Els títols i els premis estan molt bé, però al final, altres coses hi passen per davant.

La Copa d'Europa de 2005 amb el Barça és el seu millor moment esportiu?

N'hi ha diversos però està clar que aquella Copa d'Europa sempre serà la imatge que em quedarà, per com la vam guanyar i contra qui. Ens vam enfrontar al millor equip d'aquells moments, un Ciudad Real ple d'estrelles, i nosaltres probablement no teníem els millors jugadors, tot i que vam demostrar ser el millor equip. Per la manera com vam guanyar, pràcticament al darrer segon, amb el penal d'Íker Romero amb el cap envenat, d'una manera bastant èpica, tot plegat fa que sigui un moment que no podré oblidar mai.

Quin tècnic l'ha marcat més?

De tots n'he intentat agafar cosetes. He après de tothom. He tingut entrenadors molt bons, des de Manolo Montoya, Manolo Cadenas, Juan Carlos Pastor, Valero Ribera... no me'n voldria deixar cap. He treballat amb molt bons tècnics a tot arreu i seria difícil quedar-me amb un de sol.

El Salva Puig jugador s'entendria amb el Salva Puig tècnic?

Sí, segur. Perquè el que demana el Salva entrenador, el Salva jugador li ho donaria. Bàsicament demano que el jugador estigui concentrat i amb intensitat, estigui 5 minuts al camp o 60. Estic segur que ens posaríem d'acord.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook