18 de juny de 2019
18.06.2019
Futbol

Ritxi Mercader deixa petjada a la Unió Esportiva Figueres

El migcampista ha estat una peça clau al vestidor i al terreny de joc durant les seves cinc temporades al club blanc-i-blau

17.06.2019 | 20:12
Ritxi Mercader.

Els comiats són feixucs. Sovint es fa difícil assimilar-los i no sempre es produeixen de la millor manera. A mitjans de la setmana passada, l'afició blanc-i-blava es quedava amb un pam de nas en saber que Ricard Mercader, Ritxi, no continuaria al Figueres la pròxima temporada. És un emblema, part de l'escut, i la Unió perd un gran referent, tant dins el terreny de joc com del vestidor. Cinc temporades, 172 partits oficials i 13 gols –ha estat el pitxitxi d'aquest curs– evidencien la seva entrega als colors del Figueres, encara que, segurament, la seva sortida no hagi estat com mereixia.

«Davant la possibilitat de posar en risc l'estabilitat econòmica de la Unió si el club acceptava les pretensions dels esmentats jugadors –els quatre capitans Sergi Romero, Albert Canal, Ritxi Mercader i Èric Vilanova–, l'Àrea Esportiva s'ha vist obligada a donar per tancades les converses de renovació sense haver pogut arribar a un acord amb ells», expressava el club a través d'un comunicat. Lluny d'aquestes «exigències econòmiques», Ritxi ha decidit fer un pas al costat per buscar nous reptes acompanyant els companys que sempre ha tingut. «Després de tant de temps, vaig haver-m'ho de pensar molt. Ha sigut una decisió estrictament personal i estic contentíssim de tots els anys que he estat al Figueres. Fa un mes, m'arriben a dir que marxo i no m'ho crec. Hi estava molt a gust. Sempre m'he portat molt bé amb tothom, he jugat amb tots els entrenadors i, per postres, era un dels capitans.

La decisió és individual, però també depèn de les persones que t'acompanyen», explica el migcampista de Palamós. De la mateixa manera que ell, Sergi Romero, Albert Canal i Èric Vilanova han decidit mirar cap a nous horitzons. «L'única cosa que em sap greu és que de cara al públic es digui que tenia pretensions econòmiques i que hem fet un front comú. Suposo que és per justificar que marxem perquè en el tracte individual i privat no hi ha hagut cap problema. N'hem parlat moltíssimes hores. La nostra decisió no és pas perquè estiguem descontents», afegeix.

Procedent del Palamós, el club del seu municipi, va arribar a Figueres la temporada 2014-15 de la mà de Francesc Cargol. «L'havia entrenat amb el Girona a Divisió d'Honor juvenil i sabia que podia tenir projecció. Té molta qualitat tècnica i individual», assegura el tècnic. «Vaig arribar amb una situació similar a la que m'ha sorgit ara. Molts companys com Chicho, Javi Revert o Toni Cunill vam reunir-nos i vam decidir acceptar la proposta del Figueres. No és que fem fronts comuns per reclamar diners, sinó perquè som amics i volem el mateix. Prefereixo estar en un vestidor amb una persona que he tingut al costat durant cinc anys, que no pas amb algú que acabo de conèixer», diu Ritxi.

El «play-off» a Sòria

Una de les millors experiències professionals que ha tingut Ritxi ha estat el play-off contra el Numància B en la seva primera temporada al club blanc-i-blau, encara que a Sòria va viure'l des de la banqueta. «Les expectatives eren molt altes i vam acabar l'octubre anant penúltims. Quan va arribar l'Eduardo, que és el millor entrenador que he tingut mai, vam començar a escalar posicions i fins a quedar quarts. Aquell any va ser increïble. També és veritat que érem un plantilla nova i això implica cert temps d'adaptació», comenta. Ser suplent a Sòria va deixar-lo ben sorprès: «Me'n recordo com si fos ahir. Vam guanyar el partit d'anada a Vilatenim i, de sobte, em crida l'Eduardo a l'hotel per dir-me que seré suplent. No em podia enfadar perquè li dec tot.

Em va dir que volia fer un partit de contenció per mantenir el resultat. Mamau va jugar al meu lloc i Serramitja portava tres partits marcant. M'havia tocat a mi i no passava res. Crec que havia estat titular a tots els partits menys un per sanció. Llàstima que no sortís bé». A Figueres, el palamosí ha hagut d'estirar el carro per complir les altes expectatives que marca el club cada temporada. Sobretot, en l'any del centenari. «Feia dos anys que ens preparaven per a aquesta temporada. Al final no ha pogut ser com s'esperava. Tot i la pressió, està bé ser ambiciós i lluitar per uns objectius».

ELS ENTRENADORS SOBRE RITXI

Francesc Cargol:
"L'havia entrenat a Divisió d'Honor juvenil del Girona el 2007-08. Vaig fitxar-lo per al Figueres, del Palamós. Era un jugador amb molta qualitat tècnica i individual. Té una bona esquerra. És desequilibrant. Bona arribada, bon tir... Des del primer moment vaig pensar que podia tenir projecció. Té qualitat per jugar més amunt"

"És molt polivalent. Pot jugar per banda, per dins... Té visió de joc. Sabia que era un dels jugadors que seria vàlid".

Eduardo Víchez:
"Hem passat molts anys junts. És un noi molt intel·ligent i adorable. Sempre he tingut molta confiança en ell. Es fa fort amb valor, té classe. Em veig reflectit en aquest tipus de jugador. Vaig entrenar-lo al Palamós i després al Figueres, sempre ha jugat molt bé. Té molta facilitat per adaptar-se a les situacions. Intenta fer tot el que li proposes. Està súper compromès amb el joc de l'equip, amb el vestidor i sempre s'esforça per millorar".

"El primer any tot ens va anar rodat. Sempre destacava per voler la possessió de la pilota. Quan els jugadors creuen que una cosa és difícil, ell és capaç d'aconseguir-ho. Té qualitat. És extraordinari. Sempre el pots forçar a trencar les seves barreres".

Chicho:
"Les circumstàncies a Figueres van fer que passes de company seu a entrenador. Els entrenaments eren molt especials. Som amics i en aquell moment ens vam trobar que passava a ser el seu entrenador. No va suposar cap problema perquè és molt professional, un futbolista espectacular. M'ho va posar molt fàcil".

"En l'àmbit defensiu va créixer molt. Té una esquerra amb gran qualitat tècnica. Molt important dins el terreny de joc i fora, al vestidor. Estic molt orgullós d'entrenar-lo. És dels millors de Tercera i rendiria molt bé a Segona B".

Damià Abella:
"És una persona excel·lent. Un tio fantàstic en tots els sentits. Fa molt que el conec. La seva tipologia de persona fa molt en un equip".

"És molt compromès i respectuós amb tothom, tot i que la seva manera de pensar és ferma. Aporta moltíssim per aquesta convicció i compromís. És molt exigent per a un entrenador perquè sempre vol ser més i donar resposta al joc d'una manera molt implicada. És un luxe tenir-lo a l'equip".

Joan Esteva:
"És una persona molt compromesa amb el club. Tant ell com els altres capitans van ser de gran ajuda i van donar suport en les situacions que s'han viscut. Se'ns va vendre una cosa i va ser una altra. Quan vam trobar-nos en una situació que no esperàvem, va ser una peça molt important del grup. Malgrat les circumstàncies, va empènyer per tirar el projecte endavant".

"Molt compromès amb el club, companys... Tothom li té gran estima. És un jugador molt important dins el terreny de joc amb una gran esquerra i molta ambició de joc. Deixa una extraordinària impressió, en l'àmbit personal i futbolístic. És un dels futbolistes que tot entrenador voldria tenir dins del seu grup".

Xavi Agustí:
"És un jugador que durant aquests últims 5 anys ha estat dels més utilitzats. No és casualitat. Per la seva entrega, qualitat... És un gran jugador. Té predisposició i és una excel·lent persona. Ha sigut un jugador importantíssim, que es pot confiar cent per cent amb ell".

"Ho ha donat tot pel club. Va ser una peça clau en les que em vaig recolzar quan vaig arribar. Li estic molt agraït. Ens ha ho ha donat tot, tant al camp com al vestidor. Dels millors jugadors de la categoria"

Albert Carbó:
"Vaig compartir vestidor amb ell. És una excel·lent persona i un gran jugador".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook