13 de febrer de 2019
13.02.2019
BEA SÁNCHEZ · Pivot de l'Spar Citylift Girona

«Si fa falta que m'entreni quatre cops al dia per estar al nivell de l'equip, els entrenaré»

14.02.2019 | 06:30
«Si fa falta que m´entreni quatre cops al dia per estar al nivell de l´equip, els entrenaré»

Medalla de bronze amb la selecció espanyola en el Mundial del passat estiu i una de les pivots més cotitzades de la competició, Bea Sánchez arribava a l'Spar Citylift Girona fent el salt a un gran de la lliga després de les seves bones temporades al Ferrol. En l'escalfament del seu primer partit oficial, el de la Supercopa d'Espanya, l'esquena de la pivot va dir prou i una hèrnia discal la va obligar a passar pel quiròfan. Tres mesos i mig de recuperació, d'hores de gimnàs i de piscina, allunyada dels focus i dels elogis que acaparen Laia Palau, Núria Martínez, Colhado, Murphy, Hampton... Ara, però, Bea Sánchez ja ha tornat a les pistes disposada a esforçar-se perquè la seva empremta també es noti a l'Spar Citylif Girona.

10 d'octubre. Recorda la data?

Sí, és clar, que me'n recordo, però jo soc una d'aquelles persones que tampoc donen més importància a les coses de les que realment tenen. Sí, que va ser un dia dur... Però com has dit va ser el 10 d'octubre. Ja és passat.

Com va anar la lesió?

Quan vaig començar a escalfar em sentia molt estranya, amb molèsties que no havia tingut mai i, a mesura que avançava l'escalfament, m'anava trobant cada cop pitjor fins que va arribar un moment que vaig dir «fins aquí, no puc més».

No es va quedar clavada?

No, no va ser un cop sec. Les molèsties es van convertir en un dolor a la cama fins que aquest dolor va arribar un moment que no em deixava caminar.

Tres mesos i mig després ha tornat a jugar. Com es troba?

Estic molt bé. El més positiu és que no tinc gens de dolor. M'estic entrenant amb l'equip sense problemes i espero que, a poc a poc, agafaré sensacions i em posaré a l'alçada de la resta.

S'ha fet molt llarg?

He de dir que sí, però al mateix temps que no. Han estat tres mesos, però tres mesos que han estat molt útils perquè he aprofitat totes les hores que he pogut per recuperar-me. He estat molt ocupada i això m'ha anat bé perquè els tres mesos m'hagin passat ràpid.

Ocupada?

M'aixecava a les vuit del matí, anava a un centre de recuperació a fer tractament amb corrents, després a la piscina, on tenia una rutina d'exercicis, i a la tarda venia aquí amb l'equip a banda d'uns exercicis pel peu i uns altres de «core» que faig sempre cada dia.

Entrenar i més entrenar... Però i els moments més baixos. No ha dubtat mai de com es recuperaria d'una lesió així?

Està clar que hi ha dies que el món et cau a sobre, però aquesta lesió també m'ha servit per veure que realment crec que l'he afrontat bé, i que de cap estic forta. Des del primer moment que em va passar em vaig dir a mi mateixa que no em lamentaria i que pensaria en coses positives per intentar sumar cada dia.

Primer any a l'equip, mentre les seves companyes viatgen per Europa, vostè a casa. Dur?

Realment això és el que m'ha costat més de la lesió. Jo soc una jugadora que dona molta importància al grup i estar temps separada de les meves companyes, sense anar als partits, als viatges... He hagut de veure molts partits per televisió i per internet. Massa.

Lesionada al cap de pocs dies d'arribar a una ciutat que no coneixia.

He estat encantada a Girona, lesionada i tot. Des del primer moment, la gent del club, metges, físios, companyes... tothom m'ha intentat ajudar i m'ho han posat fàcil. És evident que m'hauria agradat arribar nova a Girona i ajudar l'equip des del primer moment, però he treballat molt per a partir d'ara intentar aportar a l'equip tot el que encara no he pogut oferir.

Posats a veure sempre la cara positiva dels problemes, ha tingut més temps de conèixer la ciutat que la resta de les noves.

Sí (somriu). I m'ha agradat molt. Al principi, em deien que havia de caminar molt i, quan l'equip estava de viatge, jo caminava per tota la ciutat. És molt bonica, m'havien dit que el clima era dur, però jo que vinc de Ferrol el trobo molt bo, sempre fa sol.

La lesió, i aquesta mitja temporada en blanc, li ha passat just quan havia jugat un Mundial amb la selecció espanyola, havia fitxat per un «gran» de la lliga... Mal moment per lesionar-se?

Mala sort... No ho sé. Hauria estat millor en un altre moment de la meva carrera. Ho he accceptat i ja està.

Parlant del Mundial, creu que els esforços dels estius poden acabar passant factura amb lesions com la seva?

Sí que realment ho he arribat a pensar alguna vegada, però la veritat és que no canviaria res de tot el que he fet els últims anys perquè he viscut experiències que totes les jugadores desitjarien.

Quan va fitxar per l'Spar Citylift Girona deia que un dels motius d'escollir Girona va ser poder jugar competició. La setmana passada va debutar a l'Eurocup jugant contra l'MBA Moscou. Una estrena diferent de la que pensava a l'estiu, oi?

No va ser el debut esperat. Però aquestes coses passen en la vida. Penses, i somies, que una cosa serà d'una manera i acaba passant d'una altra. Simplement ho has d'acceptar i intentar aprofitar tot el que et passa de la millor manera possible.

Ara ja ha reaparegut, però encara falta perquè veiem jugar la millor versió de Bea Sánchez. Com es veu a la pista?

L'equip està a un nivell altíssim i ara la meva feina és intentar arribar-hi. Sé que em falta; quant de temps? No ho sé. Estic matxacant-me, per dir-ho d'alguna manera, per arribar-hi. Estic doblant entrenaments amb David (Muñoz, segon entrenador), dies que l'equip dobla entrenaments jo en faig tres, segueixo anant a la piscina...

No serà fàcil.

Jo sempre he dit que no he tingut mai res fàcil en la meva vida i tampoc ara pensava demanar que ho fos. Si fa falta que m'entreni quatre cops al dia per estar al nivell de l'equip, ho faré. Sé que el nivell de l'equip és molt alt, però estic disposada a ser la primera cada dia a l'hora de treballar.

Parla de «l'alt nivell» de l'equip. Com es veu aquest Spar Citylift Girona des de fora?

M'ha agradat molt veure créixer l'equip, perquè ha crescut. Els partits que he vist per televisió m'han dolgut molt pel fet de no poder estar a la banqueta aportant el meu puntet, encara que no pogués entrar la pista, però que les altres sabessin que encara que no pogués jugar jo estava allà. I a Fontajau crec que tots hem gaudit de partits impressionants, el de Perfumerías amb cinc milers de persones a Fontajau va ser brutal...

Un partit dels que cap jugadora es voldria perdre

Aquell matí em vaig aixecar pensant «quina ràbia em fa no poder jugar aquest partit», però després vaig disfrutar tant a la banqueta que, per moments, se'm va oblidar que estava lesionada.

Arriba amb un cert marge per a la Copa. Era una cita que tenia marcada en vermell en el seu calendari de recuperació?

Em deien que no em marqués terminis, perquè després és frustrant si no es compleixen, però, què carai, jo sempre vaig tenir la Copa al cap. He tornat abans, però també és cert que no estic en forma encara. I que encara em queda molt.

La Copa és el primer gran títol del curs. Tothom veu que l'Uni està jugant molt bé, però això serà suficient per guanyar títols?

Hi ha opcions, això és evident, però és cert que també és difícil perquè ara Perfumerías s'ha reforçat molt i que econòmicament sempre està una mica per sobre; tot i que jo soc de les que pensen que, en l'esport, no tot és pressupostos sinó que és jugar aquell moment i donar el teu màxim. Com a equip estem en un bon moment, amb sensacions positives i esperem que poguem fer un pas endavant més.

Entre el seu retorn i l'arribada de Dongue, la plantilla és realment molt completa. Aquí els rols són diferents del que tenia l'any passat a Ferrol?

És molt diferent amb tantes jugadores de nivell, els minuts i les responsabilitats es reparteixen molt més. No pots jugar tant, però, per altra banda, ara amb 10 jugadores, el nivell dels entrenaments és molt alt i que fa tu i l'equip estiguis sempre creixent i millorant.

I a dins del vestidor, com es porten?

Molt bé. Coneixia la Rosó (Buch) de Bembibre, venia de la selecció amb la Laia (Palau) i amb la resta tenia vies d'entrada amb moltes; l'ambient a l'equip és immillorable, el grup és molt bo i això fa que també es noti a la pista.

L'última. A l'estiu, Bea Sánchez era una internacional cotitzada a qui volien molts equips, però en aquest món es va any a any. Preocupada com mitja temporada en blanc pot afectar la seva carrera?

No, no estic preocupada. Accepto el que ha passat, visc el present i el que hagi de passar en el futur ja es veurà.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook