Dues conclusions ràpides es poden extreure del dotzè triomf del Bàsquet Girona a la LEB Plata d'aquesta temporada. La primera, que l'equip de Quim Costa, revifat amb l'arribada de Jordi Trias el novembre passat, també sap guanyar sense el seu jugador franquícia, que ahir va ser baixa per una grip; la segona, que a falta de quatre jornades per al final de la primera fase, els gironins ja estan matemàticament classificats per lluitar per l'ascens en la segona part del campionat. La derrota del Moron deixa aquest equip i l'Albacete setens i vuitens, respectivament, sense cap opció ja de deixar el Girona fora dels sis primers llocs. Un èxit que Quim Costa va aplaudir al final del partit des de la sala de premsa recordant que «som un equip nou, en una lliga que desconeixíem, i penso que està molt bé haver assolit aquest objectiu».

Dit això, també s'ha de consignar que l'ascens no serà gens fàcil. No ja pel sistema de competició (els sis millors d'aquest grup s'enfrontaran als sis més ben classificats de l'altre, arrossegant el balanç de victòries i derrotes amb aquells equips amb qui han coincidit), i després encara faltarà un play-off final, sinó perquè els de Costa continuen mostrant-se molt irregulars i per moments desencertats (ahir l'estadística de tirs lliures, 2/11, és d'aquelles per analitzar). A Fontajau, contra La Roda, es va veure una primera part igualada en desencert; a la represa, els locals van millorar tant en defensa com en atac i això, tot i que no els va permetre trencar el partit fins pràcticament els últims minuts, sí que com a mínim els va posar les coses molt a favor.

Un bàsquet de Cosialls a 19 segons del final del tercer quart va donar el màxim avantatge al Girona, fins aleshores, en tot el partit (57-47), tot i que al darrer parcial s'hi va entrar amb un 57-49 després d'una cistella d'Adon sobre la botzina. Va costar acabar de manera definitiva amb la resistència de La Roda perquè a cinc minuts del final Jiménez els posava només sis per sota (63-57) i als locals els podia entrar tremolor de cames. Però ahir no era el dia. Un triple d'Angelats a 3.28 col·locava un 70-59 que ja seria definitiu per acabar guanyant d'onze punts. El base va ser un dels millors del seu equip, com també els americans Bolton i Berry, importants en atac i en defensa.